El centre i la perifèria de la llengua catalana als llibres d’estil: Catalunya i les Illes Balears

Resum

Aquest article vol analitzar fins a quin punt la política lingüística de l’Estat, amb l’espanyol com a única llengua oficial, afecta el contínuum lingüístic català en les propostes prescrites en els llibres d’estil per als mitjans de comunicació de les televisions autonòmiques de Catalunya i de les Illes Balears. Ens centram en l’observació de la llengua de segona oralitat —“oralitat mediatitzada des de la telepresència i la teleabsència” (Gifreu, 2003: 142)— que prescriuen els següents llibres d’estil: per una banda, el Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (recurs en línia); per l’altra, el Llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits (2005) i el Llibre d’estil d’IB3 (2006), per als mitjans illencs. Analitzam els continguts lingüístics i sociolingüístics d’aquestes obres. Establim fins a quin punt la varietat diafàsica als mitjans de comunicació ampliaria els seus recursos expressius a partir de l’espanyol, fonamentalment en els registres d’alta oralitat, pseudocol·loquial, que funcionen per als espais de ficció i d’humor; i, d’altra banda, com aquesta varietat funcional, en recórrer a la varietat diatòpica per crear lèxic audiovisual, restringiria les solucions proposades a les demarcacions autonòmiques i, àdhuc, subautonòmiques a les quals es dirigeix. Alhora, esmentam les possibles conseqüències sociolingüístiques d’aquesta fragmentació autonòmica.