Toponímia i pluralisme lingüístic a l’Espanya autonòmica

Valeria Piergigli

Resum


La toponímia és un sector sensible, potser més que d’altres, donada la percepció visual i immediata que ofereix de la predisposició d’un determinat ordenament respecte a les identitats culturals presents al territori. Aquesta contribució examina la regulació de la toponímia en l’ordenament espanyol, tenint en compte tant la macrotoponímia com la microtoponímia; també presta una atenció especial a la regulació de l’ús de les llengües en l’hodonímia i en la senyalització viària. Un objectiu principal del treball és presentar en una perspectiva comparada l’evolució i els problemes de l’enfocament espanyol sobre la formació del “paisatge lingüístic”, enfocament íntimament relacionat amb el desenvolupament de la normativa, sobretot autonòmica, adoptada per promoure els drets lingüístics i el pluralisme cultural a Espanya.

Paraules clau


toponímia; idiomes d’Espanya; patrimoni cultural



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i72.2019.3359



 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.