La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica

Resum

La reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot, cal reconèixer que l’Estatut dotà les garanties legals preexistents de major rang, tutela i estabilitat. La STC 31/2010 avalà a grans trets la constitucionalitat d’aquest règim juridicolingüístic, encara que algunes interpretacions del TC han concitat intensos debats hermenèutics i pronunciaments posteriors tant d’aquest tribunal com de la jurisdicció ordinària sobre àmbits com el model de conjunció lingüística a l’escola catalana que posen de manifest la transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu.