Una mirada a la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries des de l'euskera y des del País Basc

Patxi Baztarrika Galparsoro

Resum


La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELROM) és un tractat internacional els objectius del qual, principis i compromisos formalment assumits són d'obligat compliment per a aquells Estats europeus que l'han ratificat. La incidència de la Carta en l'esdevenir de les llengües objecte de la seva protecció ha estat positiva, encara que en desigual mesura per a unes i d'altres. També ha estat positiva en l'apuntalament del procés de revitalització de l'eusquera. Aquest article planteja una reflexió precisament sobre el valor i els beneficis de la CELROM per a l'eusquera, així com sobre les seves limitacions, i, en conseqüència, sobre la conveniència de la seva millora i actualització en vista de les seves carències i dels reptes de les llengües minoritàries i minoritzades – o, més ben dit, de les comunitats lingüístiques minoritàries i minoritzades– en els contextos espanyol i europeu. D'altra banda, la mirada des de l'eusquera no pot obviar la desigual aplicació de la Carta als seus tres territoris, raó per la qual les primeres pàgines de l'article situen el focus en la incidència de la Carta a Euskadi Nord i a Navarra, si bé l'anàlisi més detallada correspon a la Comunitat Autònoma d'Euskadi.

L'article, abans d'emprendre una reflexió sobre els reptes, ofereix una anàlisi d'aquells elements essencials de la Carta que afecten a la seva aplicació a Euskadi i en l'Estat espanyol, i recull una anàlisi bastant detallada de l'abast i alt grau de compliment de la Carta a Euskadi. L'aplicació de la Carta a Euskadi és un procés de llums i ombres en el qual prevalen clarament els llums, però també es posen de manifest algunes ombres de caràcter estructural que bàsicament corresponen a l'àmbit competencial de les institucions centrals de l'Estat. Se subratlla, així mateix, la necessitat de polítiques lingüístiques pròpies de l'Estat espanyol i de la Unió Europea per a la promoció de la seva diversitat lingüística real, és a dir, més enllà de les llengües d'Estat.


Paraules clau


CELROM; avaluació; Estat espanyol; eusquera; Euskadi; Navarra; Euskadi Nord; Europa; diversitat lingüística; compliment.



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i69.2018.3096



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.