Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l'expressió lingüística del català més desconeguda i abandonada de totes: la del Carxe, a la Regió de Múrcia (I)

Resum

El valencià/català parlat a l’àrea oriental dels municipis murcians de Favanella, Iecla i Jumella,  com a minoria lingüística incontestable en el si de la Regió de Múrcia (i a la vegada l’expressió més petita de totes les que componen el domini lingüístic català), és la que menys protecció i reconeixement rep, en tots els ordres imaginables.

Un possible intent de capgirament de la situació seria el que podria fer l’Administració regional murciana en virtut de l’establert en l’article 3.3 de la Constitució, i d’una lectura finalista de l’Estatut d’autonomia de la Regió de Múrcia i de la pròpia legislació autonòmica murciana (en matèria de patrimoni cultural; de mitjans de comunicació audiovisual; educativa; toponímica i, inclús, de caire honorífic i simbòlic), que conté els vímets jurídics per a protegir i reconèixer el català que s’hi parla, almenys com a peculiaritat cultural. I més encara si es vincula aquest enclavament, geogràficament murcià –el territori conegut com el Carxe- però vinculat culturalment i perifèricament a allò valencià, amb el que suposa la normativa internacional a nivell europeu relativa a les llengües regionals o minoritàries.   

Tanmateix, pel que ha ocorregut fins al dia, l’eventual actuació de l’Administració regional murciana en pro del valencià a terres murcianes resulta molt improbable, just pel fet paral·lel que tampoc no protegeix el patrimoni lingüístic dialectal murcià pròpiament dit.

En qualsevol cas, aquesta expressió lingüística catalana a i del Carxe, en situació de molt seriós i greu camí de minorització i desaparició, té l’avantatge de poder rebre, com a única protecció alternativa i efectiva, el que puga fer la veïna Administració valenciana, com a realitat immediata i transfronterera.