Les conseqüències perjudicials dels termes utilitzats per i per a la professió de traducció jurídica

Juliette Rose Scott

Resum


Aquest article postula que la terminologia utilitzada per i per a la professió de traducció jurídica no és irrellevant i pot afectar la percepció de l’estatus de la professió, la professionalització, el seu apoderament i, fins i tot, la remuneració.

En un estudi realitzat per Pym et al. (2012) es posen en relleu problemes greus de senyalització en la professió de traducció en general; mentre que Katan (2011a) dona compte de la percepció generalitzada que tenen els mateixos traductors d’un estatus baix de la seva professió. S’han investigat de forma exhaustiva els factors que afavoreixen i obstaculitzen la professionalització i l’apoderament dels traductors (com ara, Dam i Koskinen 2016; Dam i Zethsen 2010; Sela-Sheffy 2011), mentre recentment s’ha registrat una forta tendència a la baixa de l’import que els clients sembla que estan disposats a pagar en concepte d’una traducció jurídica. No obstant això, semblaria que en la literatura hi ha poca reflexió al voltant dels termes realment utilitzats en el procés de contractació de serveis de traducció jurídica i per fer referència a les parts implicades.

Com a mostra breu en llengua anglesa, podem establir una successió de termes que van des d’«asset», «resource», «vendor», «freelancer», «supplier» i «provider» fins a «professional» i «practitioner», i valorar com s’associen aquests termes a les professions del món del dret i la traducció i la gran varietat de connotacions que posseeixen (Scott 2015). Així mateix, també analitzem altres exemples procedents d’una enquesta feta a escala mundial a les diferents parts que participen en el mercat de serveis externalitzats de traducció jurídica (Scott 2016a).

Les conclusions tenen en compte el potencial de conceptes com la construcció de la marca d’una professió (occupational branding) (Ashcraft et al. 2012) i les implicacions de la creació de la consciència terminològica per als programes de formació dels traductors jurídics, organismes que representen grups professionals i per a traductors jurídics particulars.


Paraules clau


Prestigi laboral; professionalització; estatus; creació de la marca d’una professió; professionals en traducció jurídica; traducció jurídica; traductors jurídics.



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i68.2017.2969



 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.