Onze llengües oficials i més: legislació i polítiques lingüístiques a Sud-àfrica

Matthias Brenzinger

Resum


La Constitució de Sud-àfrica de l’any 1996 reconeix onze llengües oficials en peu d’igualtat, sense concedir a l’anglès ni a qualsevol de les altres deu llengües un rang especial. Durant mig segle, la classe blanca dirigent va separar les persones segons les seves llengües maternes en un estat d’apartheid. La majoria no blanca es va veure obligada a viure en unitats administratives autònomes en què les respectives llengües natives van esdevenir llengües «oficials» d’aquests anomenats «estats independents». La Constitució i les polítiques lingüístiques de la nova Sud-àfrica tenen l’objectiu d’impulsar la transformació d’una «nació abans bilingüe» —amb l’afrikaans i l’anglès com a llengües oficials— en un nou estat sud-africà en què la major part de llengües dels ciutadans africans s’elevi al mateix nivell. Això no obstant, les disposicions jurídiques i les polítiques lingüístiques introduïdes al llarg dels darrers vint anys han influït poc en l’ús real de llengües que no siguin l’anglès ni l’afrikaans en les esferes oficials. En aquest capítol s’exposen els reptes que ha calgut abordar per executar les disposicions lingüístiques de la Constitució. Les llengües africanes, que són la clau per a la millora de la qualitat de vida de la majoria negra, no reben l’atenció i el suport governamentals que caldrien per canviar la situació i garantir un futur millor per als seus parlants.


Paraules clau


Sud-àfrica, Constitució, PanSALB, llengües oficials, legislació lingüística, polítiques lingüístiques.



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i67.2017.2945



Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


Indexació