El règim de cooficialitat lingüística del nou dret civil basc

Andrés María Urrutia Badiola

Resum


La Llei 5/2015, de 25 de juny, del Dret Civil Basc ha suposat una nova concepció del dret civil basc, quant a la seva aplicació territorial i personal, per mitjà de la seva extensió, a través del veïnatge civil basc, a tots els habitants de la Comunitat Autònoma del País Basc. Una singularitat d'aquesta llei és l'article 7, que recull el lligam entre dret civil basc i cooficialitat lingüística i crea un espai propi per a la utilització de la llengua basca en els actes i contractes regulats en aquesta llei i en la documentació pública que els materialitza. Tot això completa algunes de les llacunes existents en el camp de la legislació lingüística vigent al País Basc. Per conèixer l'eficàcia d'aquest nou article 7, es realitza un estudi sistemàtic de la seva dicció, que porta a obtenir unes conclusions que superen el que és purament territori basc i enllacen amb la problemàtica lingüística del certificat successori europeu, nou títol successori que obre perspectives diferents a les fins avui conegudes, tant en l'aplicació del dret civil basc com en la utilització de l'eusquera en l'elaboració i expedició d'aquest.

Paraules clau


Dret civil basc, veïnatge civil basc, cooficialitat lingüística, actes i contractes, document públic.



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i67.2017.2897



 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.