La traducció jurada a Espanya i França: aspectes "privats" i estudi comparat

Resum

L'assistència lingüística (oral i escrita) que els organismes judicials espanyols han de concedir als ciutadans que són objecte d'un procediment penal l'estableixen les directives 2010/64/UE i 2012/13/UE del Parlament Europeu i del Consell (transposades per la Llei Orgànica 5/2015, de 27 d’abril). Ben al contrari que en els procediments relatius a les accions civils, notarials o administratives, on falta una prestació "oficial" de serveis de traducció i interpretació, la qual cosa obliga els ciutadans a recórrer a serveis professionals que anomenarem "privats". En el cas d'Espanya, aquesta activitat sol recaure en el traductor/intèrpret jurat.

Aquest article té tres objectius: 1) descriure el sectors on aquesta activitat "privada" té lloc i posar èmfasi en els actors (ciutadà, jurista, traductor/intèrpret), fent un repàs dels tipus de text i la situació comunicativa en la qual sorgeix aquesta necessitat de traducció; 2) oferir un enfocament comparat dels aspectes relatius a la professió de traductor jurat a França i a Espanya per analitzar les similituds i les diferències entre els dos països; i 3) a causa de la gran càrrega de treball real generada per aquesta activitat, examinar la necessitat o la falta de necessitat, per part dels estats, de regular la prestació d'assistència lingüística en l'àmbit civil.