El català en els llibres de l’administració eclesiàstica del segle XVIII al País Valencià

Resum

L’objectiu d’aquest treball és provar la continuïtat de la llengua catalana en els documents administratius eclesiàstics després del Decret de Nova Planta. Així mateix, demostrem l’interès per a la història de la llengua catalana d’uns textos continuadors de la tradició lingüística cancelleresca, els quals, després de l’eliminació del català de les administracions públiques, van garantir la continuïtat de la nostra llengua en un registre formal. A través d’una mostra representativa de documents administratius valencians del segle XVIII, estudiem els fenòmens d’interferència i de canvi de codi, així com la llengua en el seu aspecte intern. Els canvis de codi estan condicionats sovint per factors sociolingüístics en una relació de diglòssia amb el castellà, que llavors s’imposava en els àmbits d’ús formals. La llengua conté formes tradicionals heretades, algunes conservades durant més temps del que hom creia, juntament amb altres formes innovadores o poc conegudes. Per últim, els nostres textos posen a l’abast de l’investigador noves perspectives en l’estudi de la interferència del català sobre el castellà parlat o escrit a les nostres terres.