Les actituds lingüístiques i la tria lingüística en les comunicacions formals de nous moviments socials a Catalunya

Resum

Aquest estudi examina les opcions lingüístiques dels moviments socials en l'àrea metropolitana de Barcelona, i les actituds lingüístiques que hi són subjacents, tenint en compte el fet que aquests moviments de les bases estan situats entre els dominis públic i privat i les implicacions que això pot tenir en situacions de diglòssia. La metodologia feta servir va ser unes entrevistes semiestructurades a un total de 12 activistes que representen 9 cèl·lules de les PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), 15M i Marees Ciutadanes. A continuació, es van comparar les tries lingüístiques dels activistes amb les pràctiques reals a les xarxes socials i a les pàgines web. Els resultats mostren que el català està sobrerepresentat en les comunicacions formals exteriors si es compara amb la seva presència en les comunicacions intragrup. Els motius estan relacionats, principalment, amb l'estatus del català com a llengua de les institucions oficials i amb motius culturals i històrics.