La lingüística forense: la llengua com a evidència

Jordi Cicres Bosch, Núria Gavaldà Ferré

Resum


En aquest article presentem les principals aplicacions de la branca evidencial o probatòria de la lingüística forense, la disciplina que estudia l’espai d’interfície entre el llenguatge i el dret. A continuació, discutim el concepte d'estil idiolectal, entès com el conjunt d’eleccions lingüístiques individuals i el paper que té en la pràctica forense. A través de tres exemples, centrats en la identificació de parlants, l’atribució d’autoria de textos i l’anàlisi del plagi, exposem breument les tècniques i variables d’anàlisi utilitzades per la disciplina. Finalment, discutim breument els aspectes ètics i els reptes de futur de la lingüística forense.


Paraules clau


Lingüística forense; estil idiolectal; plagi; identificació de parlants; atribució d’autoria.

Text complet:

PDF EPUB


DOI: http://dx.doi.org/10.2436/20.8030.02.54



 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.