La protecció de les llengües minoritàries a l'Administració pública del Regne Unit: un estudi comparatiu de Gal·les i d’Escòcia

Resum

Aquest article examina la legislació del País de Gal·les i d´Escòcia respecte de la protecció de les llengües minoritàries (el gal·lès a Gal·les i el gaèlic escocès i l’escocès a Escòcia), particularment la Llei de la Llengua Gal·lesa de 1993, la disposició legal de la llengua gal·lesa (Gal·les) de 2011 i la Llei de la Llengua Gaèlica (Escòcia) de 2005. La diferència més òbvia entre el gal·lès i el gaèlic és el percentatge de persones que parla les llengües: un 20% el gal·lès i un 1,2% el gaèlic. En aquestes circumstàncies, no és sorprenent que generalment hi hagi nivells diferents de prestació de serveis en cada llengua minoritària. El gal·lès i el gaèlic escocès estan protegits per la Part III de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Respecte a la protecció nacional, al País de Gal·les, la legislació (Llei de la Llengua Gal·lesa de 1993) era més protectora que a Escòcia, fins i tot abans de l'aprovació de la disposició de la Llengua Gal·lesa de 2011. Aquest article s'ha centrat especialment en l’ús del gal·lès I del gaèlic escocès a l'Administració pública de Gal·les i Escòcia segons la legislació lingüística vigent.