La tutela lingüística de l’estranger en el procés penal italià

Resum

La Unió Europea és una organització supranacional, intergovernativa, econòmica i política que actualment actua en 28 estats membres com a una autoritat legislativa dirigida a la cohesió econòmica i social, a la col·laboració en l’àmbit de la política exterior i de seguretat comuna, i a la cooperació policial i judicial en matèria penal. La consecució d’aquests objectius es basa en l’existència d’un espai de justícia, llibertat i seguretat on es garanteixen els drets fonamentals de les persones respectant l’ordenament de cada estat membre i definint problemàtiques comunes, per exemple, la necessitat d’una regulació vàlida de la immigració. Tanmateix, la condició d’igualtat, particularment jurídica, pot comptar amb l’obstacle, en alguns contextos, del que en doctrina s’ha definit amb el terme de “risc lingüístic”, és a dir, de la incomprensió o manca de comunicació causada per l’escassa o nul·la capacitat del subjecte al·loglot de parlar i/o comprendre la llengua oficial de l’Estat on es troba, en aquest cas específic, de la llengua italiana. En virtut d’això, l’Estat italià ha establert unes disposicions adreçades a garantir una comunicació lingüística imparcial en l’àmbit del dret que, precisant en llur complexitat, han de ser sotmeses a una operació reformadora que menin a un procediment legal més garantista en la salvaguarda del subjecte no italoparlant.