La STC 31/2010 i la contribució de la jurisprudència constitucional a la configuració d'un Estat compost a Espanya: elements de continuïtat i ruptura, i incidència en les perspectives d'evolució de l'Estat autonòmic

Javier Pérez Royo

Resum


La STC 30/2011 ha suposat una ruptura del pacte constituent amb base al qual es va desenvolupar l'estructura de l'Estat dins de les possibilitats i límits fixats en l'esmentat pacte. El nucli essencial d'aquest és el dret a l'autonomia previst a l'article 151 la CE. A la STC 30/2011, el TC s'ha enfrontat per primera vegada amb aquest nucli essencial del pacte constituent i ho ha fet en uns termes en què l'esmentat pacte no es pot reconèixer. La naturalesa de l'Estatut d'autonomia de l'article 151 CE com un pacte de naturalesa política assolit a través d'una triple manifestació del principi de legitimació democràtica, dos de naturalesa representativa i un altre de naturalesa directa, és desconeguda per complet pel TC. El TC opera com si l'Estatut d'autonomia de l'article 151 CE fos una Llei orgànica i res més que una Llei orgànica, prescindint d'analitzar tot allò amb què el constituent va singularitzar l'esmentat Estatut com a norma jurídica. La deriva soberanista del nacionalisme català n'ha estat la resposta.

Paraules clau


Estatut d'autonomia de Catalunya; Tribunal Constitucional; jurisprudència constitucional; Estat autonòmic; nacionalisme català.

Text complet:

PDF PDF (Español)




 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació