L'intèrpret suprem de la Constitució oberta i la funció bilateral dels estatuts: o la insuportable lleugeresa del poder de reforma constitucional

Javier García Roca

Resum


La STC 31/2010 suscita un problema derivat de la intersecció de les funcions constitucionals dels estatuts i la tasca de l'intèrpret suprem de la Constitució. La sentència posa fi a una entesa expansiva d'aquestes posant límits: la impossibilitat de definir categories competencials, reservada a la Constitució i al Tribunal Constitucional la seva exègesi, i de condicionar les competències estatals; així com la reconducció dels estatuts a una certa bilateralitat, al desenvolupament del seu vincle amb l'Estat. El Tribunal assumeix la tasca de resoldre totes les col·lisions entre les lleis estatals i l'Estatut i posposa la solució de nombrosos conflictes preventius. Passa a ser més que mai el factor principal, si no l'únic, d'una Constitució tan oberta, en detriment del legislador estatutari. Però els límits a la seva funció interpretativa disten de ser intensos. D'aquesta situació d'ineficàcia (indeterminació competencial, pèrdua de seguretat jurídica i legitimitat democràtica) només se'n pot sortir mitjançant la reforma constitucional. Tenim la Constitució territorial més vella d'Europa. És necessària actualitzar-la d'acord amb les experiències constitucionals.

Paraules clau


Funcions dels estatuts; intèrpret suprem; reforma de la Constitució.

Text complet:

PDF PDF (Español)




 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació