La tipologia dels pronunciaments en la STC 31/2010 i els seus efectes sobre l'Estatut català i altres normes de l'ordenament vigent

Resum

La STC 31/2010, sobre l'Estatut de Catalunya, pot considerar-se una sentència multiinterpretativa, ja que a més dels pronunciaments interpretatius «típics», en els quals una decisió desestimatòria es remet a un fonament per establir la interpretació adequada del precepte, inclou moltes altres fórmules interpretatives. Hi ha pronunciaments «pseudodesestimatoris» o «interpretatius encoberts», en els quals un precepte és objecte d'una interpretació determinada, però aquesta no té cap reflex en la decisió. Hi ha també pronunciaments «ultrainterpretatius » que, en la determinació del contingut normatiu del precepte, van més enllà del que permet la seva literalitat. I hi ha, en no pocs casos, «desactivació» de les conseqüències jurídiques de determinades disposicions, que romanen així inalterades en el seu tenor, però mancades s'efectes jurídics o debilitades en aquests. Tot això genera no pocs problemes des de la perspectiva de la seguretat jurídica, i dificulta la precisió dels efectes jurídics de la sentència sobre aquests preceptes. Per això la sentència és molt criticable des de la perspectiva de la tècnica emprada.