El control de constitucionalitat dels estatuts i de les constitucions dels ens territorials

Enric Fossas Espadaler

Resum


La Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 (STC 31/2010) ha suscitat per primera vegada la qüestió de la competència del TC, en abstracte, per a jutjar un Estatut de l'article 151 CE, el qual s'ha reformat a través d'un procediment que ha inclòs la seva aprovació per part del Parlament de Catalunya, les Corts Generals i els ciutadans en referèndum. Des del punt vista jurídic, tot porta a concloure que l'opinió majoritària no formula objeccions a la constitucionalitat del recurs d'inconstitucionalitat contra aquests estatuts, tot i que no s'ha exercit gairebé durant trenta anys, però s'han fet propostes per a suprimir- lo o modificar-lo. Així mateix, el dret comparat demostra que en altres estats compostos la justícia constitucional exerceix una competència similar a la del Tribunal Constitucional espanyol. Tanmateix, des del punt de vista de la teoria democràtica, aquest procediment constitucional presenta un caràcter problemàtic ja que difícilment pot superar l'objecció democràtica a la qual s'enfronta el control judicial de la llei, que en aquest cas és una norma singular de l'ordenament espanyol, pactada per dos parlaments i referendada pels votants

Paraules clau


Estatut d'autonomia; control de constitucionalitat; estat compost; justícia constitucional; objecció democràtica.

Text complet:

PDF PDF (Español)




 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació