Protecció de l'autogovern i control d'estatutarietat. El Consell de Garanties Estatutàries

Miguel A. Aparicio Pérez

Resum


En aquest text, es mantenen unes tesis que es procura que estiguin prou argumentades: 1a. El Consell de Garanties Estatutàries s'ha configurat com un òrgan de col·laboració en les funcions legislatives del Parlament de Catalunya i del Govern autònom. No és, per tant, ni un òrgan de naturalesa quasi-jurisdiccional ni una agència administrativa de caràcter independent. És un òrgan adscrit de forma directa al procés de creació legislativa o de funcions amb repercussions legislatives directes (conflictes de competències i recursos d'inconstitucionalitat) en la conformació del propi ordenament autonòmic. 2a. El citat Consell també se situa funcionalment com un òrgan d'autoprotecció de l'ordenament jurídic de la Comunitat Autònoma de Catalunya i, en aquest àmbit, com un òrgan que cerca aconseguir la major plenitud i autonomia possibles d'aquest ordenament a l'hora de desenvolupar les seves competències específiques. 3a. Malgrat la regulació desorientada de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, en matèria de drets estatutaris el Consell apareix com un instrument intern de garantia normativa dels drets estatutaris que podria donar les seves millors conseqüències amb una connexió funcional adequada entre el Síndic de Greuges i el mateix Consell de Garanties.

Paraules clau


Defensa dels drets estatutaris; dictàmens consultius vinculants; Estatut d'autonomia de Catalunya; garanties de constitucionalitat; garanties d'estatutarietat; òrgans de col·laboració legislativa.

Text complet:

PDF PDF (Español)




 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació