La complexitat i la incertesa a la globalització i els seus efectes sobre la representació i la participació política

Resum

L’article parteix de la hipòtesi que un factor essencial en la construcció de la modernitat i una idea subjacent en el projecte democràtic —paral·lel a les idees sobre el progrés— va ser la construcció d’ideologies que tenien l’ambició de reduir la diversitat preexistent, en un sentit polític i social, tot i que aquest procés no estava exempt de contradiccions. Això va tenir el seu reflex més ajustat en la tensió existent entre els mecanismes de representació i els de participació. En un cert sentit, aquesta fase va culminar amb l’Estat social, en les condicions de la guerra freda. Culminada aquesta i amb l’Estat en crisi, l’etapa de la globalització —de la qual els estats democràtics amb prou feines en comprenen els efectes polítics— es caracteritza per la difusió d’una complexitat social, identitària i econòmica fins ara desconeguda, que dissol les certeses prèvies i les substitueix, enmig d’un creixement exponencial de la incertesa, per un equilibri inestable entre l’eufòria i la por, com a experiències socials més difoses. Preservar aquest equilibri està obligant a posar en pràctica mecanismes neoautoritaris, amb el consegüent declivi d’alguns valors de l’Estat social i democràtic de dret. Un dels efectes d’això és el de la debilitat de l’antiga dialèctica representació/participació, la qual cosa està afectant negativament, per exemple, el prestigi dels partits. En aquest horitzó sembla que es pot obrir una etapa per a noves formes de participació i dinamització dels moviments socials, sempre que compleixin algunes premisses normatives i pragmàtiques que es tracta d’explicar.