L'estat de la democràcia: auditoria dels valors democràtics a Austràlia

Resum

El creixement del nombre de democràcies a tot el món ha coincidit amb l’increment de l’interès per les avaluacions sobre l’estat de la democràcia. En aquest escrit s’examinen els orígens i el desenvolupament de l’auditoria de la democràcia o la metodologia de l’avaluació de l’estat de la democràcia, que ja s’ha emprat en més de 20 democràcies. El punt de vista de l’auditoria fuig de les classificacions imposades externament i dels punts afegits que es poden trobar en altres mètodes d’avaluació més antics i, en canvi, se centra en els principis i els valors democràtics subjacents per dirimir qüestions que són igualment rellevants per a les democràcies noves i velles. L’avaluació de les fermeses i les febleses, així com les oportunitats de reforma, les assumeixen experts i professionals residents que estan familiaritzats amb la història institucional i legislativa del país interessat; s’obté una opinió pública més completa a través de diferents tipus d’enquesta.Els autors expliquen la manera en què l’equip de l’auditoria australiana va afegir als principis originals del marc de l’auditoria d’igualtat política i control popular del govern els de llibertats civils i drets humans i  democràcia deliberativa com a principis separats i, de vegades, enfrontats. L’ascens del repte populista majoritari en moltes de les institucions intermediàries de la democràcia representativa ha provocat que la separació d’altres principis majoritaris menors fos important.L’auditoria australiana es va iniciar el 2001, quan el país celebrava el centenari de la federació. Des d’aleshores, regularment s’han preparat informes i documents de consulta destinats a fomentar el debat i la discussió dins de la societat australiana. El resultat ha estat que l’auditoria australiana reapareix regularment en els mitjans de comunicació i sovint se cita en els debats parlamentaris com una font fiable d’informació sobre temes de democràcia. El 2008 es publicarà un llibre fonamental que recull els resultats de les dues primeres auditories.L’auditoria australiana empra un marc tant comparatiu extern per a països similars que ja havien realitzat avaluacions d’auditoria de la democràcia (el Canadà, Nova Zelanda i el Regne Unit) com intern, en les nou jurisdiccions legislatives: la Commonwealth (nacional), sis estats i dos territoris continentals. Dibuixa les diferents trajectòries institucionals i la localització d’exemples de bones pràctiques, ja sigui dins de la jurisdicció australiana com en una democràcia de comparació.