Democràcia interna i drets dels afiliats als partits polítics

Resum

La democratització interna dels partits polítics és un requisit ineludible per al funcionament correcte del sistema polític i no només perquè ho digui l'article 6 de la Constitució, sinó perquè, si no és així, es corre el risc que el ciutadà es desencisi definitivament de l'instrument "partit" i no hi tinguem models alternatius, almenys, en sentit democràtic. Malgrat el comentari recurrent sobre la crisi dels partits, continuen sent el mecanisme associatiu més adequat per canalitzar la pluralitat política de la societat i per estructurar democràticament els òrgans de poder polític de l'estat. D'aquí ve la necessitat de continuar aprofundint en la democratització interna dels partits i en la plena vigència, en el seu interior, dels drets constitucionals dels seus afiliats, ja que constitueixen el moment inicial del procés de participació política democràtica. L'exigència constitucional d'un funcionament intern democràtic i el finançament públic dels partits ha de comportar la plena vigència, en l'interior dels partits polítics, dels drets fonamentals que componen l'estat democràtic a Espanya, és a dir, de tots els drets i les llibertats del títol 1 que es puguin exercir al si d'un partit per imposició directa de l'article 6 de la Constitució i no condicionats a un simple reflex en la llei que desenvolupi l'article constitucional o en els estatuts del partit. En aquest sentit, la LO de partits polítics de 2002 suposa només un avenç mínim respecte a la legislació anterior i un desenvolupament molt limitat del que ja disposa la Constitució. Manca encara un desenvolupament més detallat d'aspectes centrals de la democràcia interna, com ara la forma d'elecció dels òrgans executius del partit, respecte a la qual l'article es decanta clarament per les primàries obertes. Quant als drets dels afiliats, l'autor propugna el reconeixement de la plena vigència dels drets fonamentals en l'interior dels partits, especialment en el terreny procedimental, els drets consagrats als articles 24 i 25 de la Constitució. Es recull, també, la jurisprudència anterior en la matèria, des del Tribunal Constitucional fins a les audiències provincials.