La garantia de la dignitat humana en el dret constitucional des de l'any 2000

Resum

El dret constitucional federal suís no coneixia cap garantia explícita sobre la dignitat humana fins als anys noranta. Fins aleshores, aquesta només s’havia entès com a principi central que, de fet, prenia com a base la protecció de la llibertat personal. Amb la influència creixent de la protecció dels drets humans a escala europea i internacional, com per exemple les convencions antitortura i antiracisme, la protecció de la dignitat humana va esdevenir per si mateixa una petició essencial. Però, sobretot, es van produir canvis en la Constitució amb la introducció de garanties per a la dignitat humana, tant en la medicina reproductiva i en la tecnologia genètica (1992), com en la medicina dels trasplantaments (1999), en el marc de la resposta política i jurídica respecte als perills que pot originar la biomedicina per a les persones.

 Amb lleis i modificacions legals sobre la reproducció assistida, la investigació genètica en persones, la investigació amb cèl•lules mare embrionàries, els límits per patentar i els trasplantaments d’òrgans, teixits i cèl•lules, es van concretar les garanties constitucionals de la dignitat humana.

D'altra banda, els límits jurídics i les pautes per a la investigació amb humans s’hauran de determinar pròximament en la Constitució. 

 Per acabar, però no menys important, el 1999, amb motiu d’una revisió principalment formal de la Constitució, es va determinar de nou a l’article 7 que “ la dignitat de la persona s’ha de respectar i s’ha de protegir”. Aquesta norma principal ha tingut, en poc temps, un ressò molt important en la jurisprudència constitucional. Per això, en l’àmbit de la protecció de la dignitat humana, s’ha avançat de valent de manera general, però, sobretot, en el terreny d’aplicació del dret biomèdic.