La bioseguretat com a concepte jurídic

Resum

El frenètic avenç de les investigacions en matèria de ciències de la vida està provocant un canvi, igualment accelerat, en moltes de les disciplines connexes, entre elles, el dret. Apareixen noves necessitats, nous béns i valors objecte de protecció, noves demandes de regulació i ordenació juridicopública i, també, nous conceptes. El terme «bioseguretat» n’és un. Es tracta d’un neologisme que ha aparegut recentment, però que deixa traslluir l’objectiu bàsic de prevenció i salvaguarda de la vida propi dels nous grups normatius orientats a la regulació de les tècniques d’investigació sobre factors, elements i ens biològics. Aquest estudi pretén posar de manifest la possibilitat d’importar normativament el concepte esmentat, concretant el tractament ampli i genèric que està començant a tenir en determinades instàncies internacionals, i centrant-lo en la regulació de les pràctiques de manipulació genètica d’organismes vius. Del grup normatiu intern sobre biotecnologia, encapçalat per l’actual Llei 9/2003, de 25 d’abril, es pot induir així un concepte jurídic restringit de les previsions sobre bioseguretat, integrador de la seva falta de recepció i definició oficial, i aglutinant de les notes de precaució, transparència, equilibri de racionalitats i protecció elevada dels béns jurídics protegits, fonamentalment la salut humana i animal i l’entorn ambiental. Aquest concepte, almenys en el pla dogmàtic, pot permetre una identificació més precisa de l’heterogeni grup normatiu sobre manipulació directa de la càrrega genètica dels éssers vius, pot oferir una caracterització més adequada de la seva finalitat i contingut i, sobretot, pot harmonitzar la pluralitat d’enfocaments i termes anàlegs utilitzats per la doctrina per caracteritzar les noves pràctiques d’enginyeria genètica molecular. S’articula així formalment un concepte que fins ara només havia identificat, des d’una perspectiva sectorial, els instruments o mecanismes de seguretat davant la infecció o la propagació d’agents biològics. Enfront d’aquesta dimensió purament material, es pot defensar igualment un concepte jurídicament substantiu de la protecció integral de qualsevol tipus de vida (vegetal, animal i humana) i davant qualsevol risc ambiental o biològic. Des d’una consideració unitària de l’estatut vital, la bioseguretat seria el conjunt de normes i principis d’intervenció i ordenació de les pràctiques biotecnològiques; d’aquesta noció deriven una sèrie de conseqüències teòriques i pràctiques d’enfortiment i integració del nostre incipient dret biotecnològic.