Cap a l'Estat autonòmic electrònic. Les TIC en la reforma estatutària i en la nova legislació bàsica estatal

Resum

Les iniciatives públiques i la reflexió jurídica relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’han anat desenvolupant, fins a cert punt, com si no visquéssim en un Estat políticament descentralitzat. L’Estat autonòmic i l’Estat electrònic caminaven per vies paral·leles, com realitats independents, que semblaven desconèixer-se mútuament. La forta presència de les TIC en les propostes de reforma estatutària i les indubtables repercussions competencials de la Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, han posat en relleu l’existència de vincles estrets i importants entre les TIC i el repartiment territorial del poder públic. L’examen d’ambdues qüestions obliga a plantejar un bon nombre d’interrogants i permet pronosticar un difícil avanç cap a l’Estat autonòmic electrònic com a conseqüència de l’ambigüitat amb què s’han envoltat algunes de les noves solucions estatutàries, de la notòria rebaixa de les propostes plantejades pels parlaments autonòmics i de les característiques —extensió, profunditat i, en alguns punts, disponibilitat— que presenta la nova legislació estatal bàsica en la matèria.