Ciberconstitucionalisme. Les TIC i els espais virtuals dels drets fonamentals

Ignacio Villaverde Menéndez

Resum


L’autor de l’article tracta d’advertir sobre els riscs que el ciberespai planteja, ateses les seves especials característiques, per a l’Estat constitucional democràtic de dret i per a l’exercici dels drets fonamentals. Sense desdenyar els avantatges que el ciberespai i les TIC suposen per a la comunicació, la transmissió d’informació i la millora del funcionament de l’Estat i l’aprofundiment dels canals de participació democràtica dels ciutadans, no obstant això, segons la seva opinió, Internet i les TIC susciten incògnites serioses i reptes jurídics i constitucionals de primer ordre. En primer lloc, segons el seu parer, el ciberespai té una tendència perversa a canviar la seva vocació de ser un potent fòrum públic en una agregació numèrica d’individus aïllats els uns dels altres. El netizen, usuari de les TIC, pot no ser un ciutadà qualitativament millor, sinó un simple consumidor fragmentat i aïllat del seu entorn. En segon lloc, les TIC i el ciberespai no afegeixen res a la dogmàtica constitucional dels drets fonamentals, llevat que la seva indefinició espai, temporal i modal augmenta els riscs que l’exercici de tots els drets fonamentals comporta de danyar terceres persones. L’autor apunta també a la necessitat d’una intervenció estatal més intensa en el ciberespai per garantir la igualtat d’oportunitats en el seu accés i ús i per pal·liar aquests riscs.


Paraules clau


Internet; TIC; ciberespai; dret constitucional; principi democràtic; estat democràtic; ciutadania; drets fonamentals.

Text complet:

PDF PDF (Español)




 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació