La reglamentació del sector de la radiodifusió forma part de la història dels estats, perquè està vinculada a l’exercici i al respecte per les llibertats i els drets fonamentals. Les instàncies que s’encarreguen de garantir aquesta reglamentació tenen unes característiques comunes, entre les quals hi ha la tasca d’autoritzar les ràdios i les televisions, garantir un control just i equilibrat amb relació al respecte per les lleis i els reglaments i tenir poder de sanció. Aquestes institucions comparteixen les apostes inherents a l’evolució tecnològica, al mercat i a la independència necessària que exigeix la seva missió genèrica pel que fa als poders polítics i econòmics. També tenen trets diferents, ja que han de satisfer la voluntat dels legisladors i de les estructures institucionals en què es troben.

 El Consell Superior de l’Audiovisual (CSA) de la comunitat francesa de Bèlgica és un exemple de poder regulador —en tant que autoritat administrativa independent— convergent, les competències del qual s’exerceixen, d’una banda, respecte als editors de serveis i, de l’altra, respecte als distribuïdors de serveis i dels operadors de xarxa en un estat federal.

 Per tal d’il·lustrar totes aquestes característiques, descrivim, en primer lloc, l’organització interna del CSA de la comunitat francesa de Bèlgica i les seves tasques i activitats principals. Seguidament, presentem les intervencions del regulador des del punt de vista del contingut dels programes (protecció de menors, tractament de la informació, emissions publicitàries, etc.), les autoritzacions expedides i les declaracions rebudes, el poder de control i de sanció, el poder de decisió en matèria de pluralisme i d’accés, el control sobre el CSA i el recurs presentat a partir de les seves decisions.