Un tema controvertit és el relatiu a l’habilitació a una autoritat administrativa de la funció de control dels continguts audiovisuals. És un tema controvertit perquè aquests continguts estan emparats pel dret fonamental a la llibertat d’expressió. Per tant, la controvèrsia al·ludeix a si seria constitucionalment admissible que una autoritat administrativa controlés l’exercici d’aquest dret. El cas nord-americà ens ofereix un exemple d’aquest tipus de control i la seva admissió constitucional. Encara que es tracta d’un control circumscrit a les emissions obscenes, indecents i irreverents, ens ofereix, tanmateix, un exemple rellevant de les dificultats i amenaces que presenta. Aquest exemple ens serveix per interrogar-nos sobre aquest mateix problema en el cas espanyol. El Tribunal Constitucional ha elaborat una doctrina sobre com s’han d’aplicar els límits constitucionals a les llibertats de l’article 20 CE. Aquesta aplicació necessita, d’una banda, una determinació correcta de l’abast de cada límit i, de l’altra, una ponderació dels béns en conflicte, però sobre la base de la preferència especial que ocupa la llibertat d’expressió per la seva connexió amb un dels pilars de l’Estat democràtic: l’opinió pública lliure. Aquestes activitats no les pot dur a terme, des del nostre punt de vista, una autoritat administrativa. El marge d’apreciació que comporten supera el marge d’apreciació que raonablement ha d’estar a les mans de l’Administració. Tant és així que estaríem materialment davant d’un supòsit de censura prohibida constitucionalment (art. 20.2 CE). Aquestes objeccions no poden ser salvades per la independència d’aquestes autoritats, perquè aquesta independència està al servei de l’expertise, no a la inversa. I en aquests casos (aplicació dels límits constitucionals) no hi ha expertise possible. Finalment, s’analitza el cas del Consell de l’Audiovisual de Catalunya com a exemple dels problemes constitucionals que suscita el control administratiu dels continguts audiovisuals.