La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004 i les seves repercussions en el dret alemany

Resum

El concepte de residu, ateses les característiques i les diferents accepcions que pot tenir, ha estat objecte de debat doctrinal a l’hora de delimitar-lo legalment. Encara avui dia es debat entorn d’aquesta qüestió. On s’ha de fixar el límit del concepte de residu? La Directiva  75/442/CEE del Consell, de 15 de juliol de 1975, fixà inicialment la noció de residu en l’àmbit europeu, però la seva manca de concreció portà el 1991 a la modificació de l’article referent a aquest aspecte mitjançant la Directiva 91/156/CEE del Consell, de 18 de març de 1991. Es determinà més clarament què s’ha d’entendre per residu a efectes d’aplicació de la normativa. La definició establerta encara és vigent. Malgrat aquesta modificació, continuen sorgint dubtes sobre la delimitació del terme residu. Un dels dubtes plantejats és si el concepte de residu s’ha de cenyir als béns mobles o si també és extensible als béns immobles. Recentment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’ha pronunciat al respecte a través de la sentència de 7 de setembre de 2004 i considera que la terra contaminada accidentalment per un abocament d’hidrocarburs ha de ser considerada un residu. Alguns estats membres, com Alemanya, han considerat des de sempre que els residus són exclusivament béns mobles, mentre que els béns immobles tenen una altra consideració i han de ser tractats de manera separada. La interpretació que en fa la sentència esmentada pot portar a la no aplicació de la legislació específica existent en aquests estats membres com Alemanya o bé a la necessitat d’adequació de la normativa existent. La doctrina alemanya té un posicionament clar i entén que de cap manera pot fer-se una interpretació com l’exposada a la sentència, en base a diferents argumentacions jurídiques que justifiquen principalment que la normativa vigent en aquell país assoleix amb escreix la finalitat de la directiva marc relativa als residus, que és protegir el medi ambient i la salut de les persones.