L'evolució de la llibertat religiosa en la jurisprudència del Tribunal Constitucional

Neus Oliveras Jané

Resum


Aquest comentari sobre la jurisprudència constitucional a l’entorn de la llibertat religiosa s’organitza a partir de tres aspectes fonamentals del dret: l’aconfessionalitat de l’Estat i les relacions de cooperació, el vessant subjectiu del dret fonamental de llibertat religiosa, i el límit de l’ordre públic.

El model de relacions de l’Estat espanyol amb les confessions religioses es defineix com d’aconfessionalitat positiva. Això significa que, malgrat que es prohibeix la confusió entre funcions estatals i funcions religioses i malgrat que els valors religiosos no són paràmetre per mesurar la legitimitat dels actes dels poders públics, els poders públics han de cooperar amb les confessions religioses. Tanmateix, el deure de cooperació no deriva directament del vessant subjectiu del dret fonamental, sinó que ha de ser desenvolupat pel legislador, i d’aquí la importància dels acords de cooperació celebrats entre l’Estat i les diferents confessions religioses. En aquest sentit, destaquen les diferències entre els acords celebrats amb l’Església catòlica, amb rang de tractat internacional, i els acords celebrats amb les altres confessions no catòliques, més tardans i amb rang de llei ordinària.

Quant a la configuració constitucional de la llibertat religiosa, destaca el marcat caràcter de dret d’autonomia que li confereix el Tribunal Constitucional, que nega que tingui una faceta prestacional; en canvi, la consideració de l’accés al Registre d’entitats religioses com una facultat integrada en el dret incideix directament en aquest aspecte. S’observa també una ampliació de la noció de creences religioses, d’acord amb els tractats i la jurisprudència internacional, i s’analitza la vinculació entre la llibertat religiosa, la llibertat ideològica i la llibertat de consciència. Finalment, conforme a la interpretació constitucional, l’ordre públic que limita l’exercici del dret s’integra principalment pel respecte als drets dels altres, i, especialment, per l’estatut jurídic dels menors.

 


Paraules clau


Llibertat religiosa; ordre polític; aconfessionalitat positiva; neutralitat; confessions religioses; Església catòlica.

Text complet:

PDF PDF (Español)




 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació