L'Estat i l'Església a Alemanya

Resum

El dret eclesiàstic de l’Estat alemany regula la relació de l’Estat (en forma de federació, dels lands i de tots els organismes d’autoritat pública) amb l'Església, d’acord amb la tradició d’una gènesi alemanya concreta, de la qual procedeix l’actual dret eclesiàstic alemany, com a marc constitucional, legislatiu i contractual per a l’actuació de l’Església i de la política pública, sempre que afecti l’Església o simplement el fenomen de la religió. Els pilars constitucionals més importants del dret eclesiàstic de l’Estat alemany són les garanties fonamentals de la llibertat de culte (art. 4, paràgrafs 1 i 2 de la GG, Llei fonamental d’Alemanya), la secularitat de l’Estat, que és neutral respecte de la religió o a la ideologia, i la paritat legal de la religió, que garanteix la igualtat de drets tant a les persones individuals com a les comunitats religioses. Amb això com a base, la relació entre l’Estat i l’Església no es caracteritza per una separació estricta (laïcista o laica) dels dos poders, com tampoc per associacions institucionals entre l’Estat i l’Església, tal com encara es coneix actualment en països amb esglésies oficials. El dret eclesiàstic de l’Estat més aviat descansa sobre un punt intermedi quant a igualtat de drets i, d’aquesta manera, permet una cooperació àmplia i imparcial entre l’Església i l’Estat en molts àmbits, com per exemple l’ensenyament, per al qual la Llei fonamental d’Alemanya estableix una col·laboració entre l’Estat i les comunitats religioses (art. 7, paràgrafs 3 a 5 de la GG). La relació de l’Estat i de l’Església és sotmesa a múltiples influències, especialment a través de diferents circumstàncies socials, però també a través de les directrius del dret europeu. El dret eclesiàstic de l’Estat, que apunta cap a l’equilibri, ofereix totes les condicions jurídiques per superar els nous desafiaments. Té capacitat per enfrontar-se al futur.