Les relacions Estat-esglésies a França

Resum

Les relacions entre l'Estat francès i les esglésies, i en concret l'Església catòlica, s'han caracteritzat des de la Revolució del 1789 per una successió de conflictes, que han desembocat en una laïcització de la societat, en la separació de les esglésies i l'Estat el 1905, i finalment en la proclamació constitucional de la laïcitat de l'Estat.

La República Francesa és laica des del 1946. Aquesta confirmació constitucional s'ha fet de manera consensuada. El seu significat polític es pot diferenciar de la seva significació jurídica. En dret, la laïcitat és sinònim de neutralitat o imparcialitat que s'imposa en matèria filosòfica i religiosa a l'Estat, als serveis públics en general i, en concret, a l'ensenyament públic. Va parella a una llibertat de consciència i religió que des del 1789 no s'ha posat en dubte i, per tant, el respecte ha dut a adoptar el principi de separació.

L'abast del principi de laïcitat ha evolucionat molt malgrat que la noció no tenia, a priori, una consistència jurídica concreta. D'aquesta manera, malgrat el principi de separació, es va acceptar i es va estendre un finançament públic indirecte de les despeses cultuals. A partir del 1905, es va adaptar igualment l'exercici dels poders de policia a fi de respectar l'autonomia dels cultes. Finalment, si el principi de separació té com a conseqüència no reconèixer els cultes, no exclou que els poders públics els coneguin i els tinguin presents. L'Estat laic està lluny de ser indiferent respecte a les esglésies. Probablement, és un dels àmbits on l'evolució ha estat més sensible, fins i tot en l'àmbit de l'ensenyament públic, i podria seguir en el sentit d'una obertura més àmplia.