Aquest treball exposa els diferents sistemes de finançament públic de les confessions religioses vigents a Espanya, és a dir, el denominat finançament directe, però sense analitzar-ne el fonament constitucional. Per tant, no s’estudien els beneficis fiscals dels quals frueixen algunes confessions. Per portar a terme aquesta tasca cal distingir entre el règim de l’Església catòlica de l’aplicable a la resta de confessions religioses, que són de caràcter diferent.

Durant molts anys l’Església catòlica ha estat l’única confessió religiosa que ha rebut ajuda econòmica de l’Estat per a les seves activitats específiques. Actualment, aquesta ajuda deriva d’allò estipulat a l’Acord d’afers econòmics signat amb la Santa Seu el 3 de gener de 1979. Aquest tractat internacional preveu tres models de finançament estatal: la dotació pressupostària, un sistema mixt de dotació pressupostària i assignació tributària i, finalment, l’aplicació exclusiva de l’assignació tributària. Cada un d’aquests tres models s’hauria d’haver aplicat successivament durant uns períodes transitoris que acabarien en una etapa –aquesta sí ja definitiva– que seria la de l’autofinançament de l’Església. El sistema vigent no correspon exactament a cap dels tres esmentats, però sí que presenta elements de tots tres.

Juntament al finançament de l’Església catòlica que deriva d’allò estipulat a l’Acord d’afers econòmics, l’Estat també es fa càrrec econòmicament de dues activitats concretes que realitza aquesta confessió: l’assistència religiosa en establiments militars, centres penitenciaris i hospitals, i l’ensenyament de la religió catòlica en centres docents públics.

Entre les confessions no catòliques cal distingir, a efectes d’aquest estudi, les que han signat un Acord de cooperació amb l’Estat i les que no han signat cap acord. Només en el primer grup de confessions (jueus, evangèlics i musulmans) podem trobar alguna particularitat que calgui comentar. El segon grup, en canvi, no rep cap mena de finançament públic. Fins al 2005 l’Estat només havia finançat l’ensenyament religiós evangèlic i musulmà als centres docents públics remunerant els professors designats per cada confessió. La situació ha canviat a partir del 2005 amb la creació de la Fundació pública estatal Pluralismo y Convivencia. Aquesta Fundació té com a finalitat específica atorgar ajuts econòmics per a projectes de caràcter cultural, educatiu i d’integració social de les confessions no catòliques amb Acord, sense contemplar entre les seves finalitats el finançament del culte i el clergat d’aquestes confessions.