Laïcitat, sistema d'acords i confessions minoritàries a Espanya

Dionisio Llamazares Fernández

Resum


L’estudi de l’estatut jurídic de les confessions minoritàries a Espanya i la seva valoració crítica des de la perspectiva constitucional exigeix, com a pas previ, considerant que la laïcitat és l’única garantia realment eficaç de la llibertat de consciència i de la llibertat religiosa, la resposta a aquestes dues preguntes: El model d’Estat pel qual opta la Constitució del 78 inclou com a principi bàsic la laïcitat? Què significa que un Estat sigui laic?

L’article respon a aquestes dues preguntes segons la doctrina del TC. A la primera amb sentit afirmatiu. A la segona mostrant que són exigències característiques de la laïcitat la separació sense confusió de subjectes, de  funcions o d’objectius i la neutralitat com a garantia de la igualtat i no discriminació de tots els ciutadans per motiu de les seves conviccions, creences, idees o opinions.

Ambdues característiques són comunes a ambdós models només pel que fa a la cooperació. A la nostra Constitució la cooperació és obligatòria únicament en els supòsits en què és necessària perquè la igualtat i la llibertat siguin reals i efectives. En el cas francès és només legítima, però no obligada; en aquest model regeix el principi general de prohibició de cooperar en altres casos. En el cas espanyol no existeix aquesta prohibició. El dret ordinari, tanmateix, no està sempre d’acord amb la Constitució. No sempre és neutral ni ofereix el mateix tracte jurídic a totes les confessions. L’accés al Registre d’entitats religioses, que atribueix nous drets i en deixa altres de lliures que ja tenien per al seu exercici, sembla una cursa d’obstacles per a l’exercici col·lectiu de la llibertat religiosa, i l’estatut jurídic de les confessions inscrites sembla respondre al principi de confessionalitat historicosociològica.

Els acords de cooperació s’han convertit en un factor de desigualtat, en alguns casos perquè atribueixen privilegis injustificats i altres vegades perquè són l’única via d’accés a l’exercici de drets lligats a la mera inscripció. Hi ha tres nivells: Església catòlica, confessions minoritàries amb acords de cooperació i la resta de confessions inscrites.

S’analitzen els supòsits de desigualtat en les qüestions més significatives: inscripció, autonomia,  finançament, règim fiscal, ensenyament religiós, assistència religiosa, etc. Pel que fa a la manca de fonament objectiu per a la discriminació, es comenten dos aspectes: la perversa inversió hermenèutica que parteix de la hipòtesi que allò estipulat en el dret ordinari és constitucional i el paràmetre de constitucionalitat que condiciona la interpretació de la LOLR i de la pròpia Constitució, i la força d’atracció que sobre la resta d’acords han exercit els acords amb la Santa Seu, concebuts com un sistema basat en el principi de la confessionalitat historicosociològica estipulat en l’Acord de 1976.

 


Paraules clau


Constitucionalitat; Església; confessió religiosa; confessió minoritària; llibertat de consciència; laïcitat; separació; neutralitat; cooperació; acords; inscripció registral; personalitat jurídica; estatut jurídic; autonomia; finançament; règim fiscal; e

Text complet:

PDF PDF (Español)




 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació