Sobre el dret a la laïcitat (llibertat religiosa i intervenció dels poders públics)

Resum

L’objectiu d’aquest treball és analitzar el grau d’intervenció positiva dels poders públics a favor d’una determinada creença compatible amb l’exercici de la llibertat religiosa, que implica, també, igualtat essencial de tracte i distribució equitativa d’avantatges, de manera que quan les intervencions promocionals a favor d’una creença superen un determinat llindar de racionalitat derivat de les circumstàncies socials en les quals s’adopten, s’està vulnerant la llibertat religiosa dels altres, el dret a la laïcitat.

 Per documentar-ho, es passa revista als sistemes de relació existent a la Unió Europea, amb especial atenció al model d’aconfessionalitat - cooperació present a Espanya, i es constata que hi ha moltes Constitucions que afavoreixen jurídicament una determinada creença. 

Tot seguit es planteja si és possible afirmar l’existència d’un estàndard mínim, derivat de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans que garanteixi, almenys,  que la intervenció dels poders públics es desenvolupi dins de determinats límits raonables i proporcionals, i la resposta és negativa per l’ampli marge d’apreciació nacional reconegut en aquest camp, de manera que si bé l’Estat ha de ser imparcial en les creences dels individus, no ha de ser-ho necessàriament amb les confessions religioses, que poden estar sotmeses a règims jurídics diferenciats.

 Finalment, se centra en la configuració de la llibertat religiosa com un dret fonamental en el Projecte de Constitució europea, i conclou que la seva configuració com a tal significa que qualsevol limitació ha de respectar el seu contingut essencial, el principi de proporcionalitat, ser necessària i respondre efectivament a objectius d’interès general reconeguts per la Unió o a la necessitat de protecció dels drets i llibertats dels altres, i que qualsevol diferència d’estatus entre confessions religioses ha de superar aquest test, de manera que, probablement, alguns dels règims privilegiats de les confessions religioses, justificats en l’àmbit nacional, no podran subsistir. Si fos així, parlaríem d’un dret, d’àmbit europeu, a la  laïcitat