La incidència del nou model de finançament autonòmic en les hisendes locals de Catalunya (aspectes econòmics)

Resum

En aquest escrit es descriuen els principals trets que caracteritzen l’actual model de finançament dels municipis, així com les relacions existents entre la hisenda dels ens locals de Catalunya i la hisenda de la Generalitat. Les principals vies d’obtenció d’ingressos dels municipis catalans són els impostos (fonamentalment l’impost sobre béns immobles), i les transferències que reben d’altres administracions (fonamentalment de l’Administració central). Són lleis estatals les que, principalment; configuren tant el marc competencial dels ens locals, com el seu finançament. Actualment qui determina, doncs, el grau d’autonomia financera dels ens locals i el grau de compliment del principi d’igualtat de recursos entre aquests és el Govern central.

Les dades que es presenten en aquest article mostren la poca presència de la Generalitat en les finances dels municipis catalans. La normativa deixa poc marge a les possibles relacions entre ambdós nivells de govern (l’autonòmic i el local).

En els països federals on hi ha tres nivells de govern com a l’Estat espanyol, són els governs intermedis (en el nostre cas, els governs autonòmics) els que determinen les finances dels governs locals. L’experiència comparada i la mateixa bibliografia econòmica mostren que hi ha arguments que justifiquen que això sigui així.

La Proposta de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovada pel Parlament el dia 30 de setembre de 2005, preveu un conjunt de canvis que podrien modificar les actuals relacions entre la hisenda dels ens locals de Catalunya i la hisenda de la Generalitat. L’objectiu d’aquest escrit és, doncs, en primer lloc, descriure la situació actual i, en segon lloc, comparar-la amb la que es podria donar en cas que reeixís l’esmentada proposta de reforma estatutària.