La participació de les comunitats autònomes a la Unió Europea

Gurutz Jáuregui Bereciartu

Resum


La victòria obtinguda pel PSOE a les eleccions generals de març de 2004 i la consegüent formació del nou Govern han obert importants expectatives entorn de la possibilitat d’un profund canvi de sentit en la relació entre comunitats autònomes, Estat central i Unió Europea. Aquestes expectatives es configuren en quatre grans àmbits d’actuació: revisió de la Constitució; la reforma dels estatuts d’autonomia; la creació de la Conferència de presidents; i la dinamització i reforma de la Conferència d’afers europeus.

També cal afegir-hi els efectes que puguin derivar-se de l’aprovació del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa (TCUE), l’entrada en vigor de la qual depèn, com ja se sap, dels resultats —alguns ja negatius: França, Holanda— de determinats referèndums. La participació de les comunitats autònomes en els afers europeus depèn, sobretot, de la determinació que prengui el dret intern espanyol. Tanmateix, aquesta no és l’única font reguladora. També cal tenir en compte les possibilitats que ofereix el mateix dret europeu, un dret cada vegada més important, sobretot a partir de la recent aprovació del TCUE, del qual se’n deriva la necessitat de dur a terme, de manera simultània, l’anàlisi de la qüestió, tant des de la perspectiva del dret intern, com des de la perspectiva del dret europeu.

 

 

 


Paraules clau


Constitució europea; Comitè de Regions; estatuts d'autonomia; Conferència per a Afers Europeus; subsidiarietat; regió.

Text complet:

PDF PDF (Español)




 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació