El blindatge de les competències i la reforma estatutària

Resum

L’experiència del desenvolupament de l’autonomia al llarg dels darrers 25 anys mostra una reducció notable de les competències de la Generalitat respecte de les expectatives inicials i un procés persistent d’erosió, per diverses vies, que ha limitat la qualitat de l’autonomia política. La interpretació que l’Estat ha fet de la seva competència per establir les bases, sancionada en gran part pel Tribunal Constitucional, l’ús abusiu del concepte d’interès general, sota diverses formulacions, juntament amb el caràcter expansiu dels títols competencials de caràcter horitzontal, com ara els relatius a l’ordenació general de l’economia o la igualtat en les condicions bàsiques d’exercici de drets, entre altres motius, estan a la base d’aquest procés d’erosió de l’autonomia política.

Per recuperar, o assolir, la integritat de les competències autonòmiques, per garantir la qualitat de l’autonomia política i establir un àmbit ben delimitat de responsabilitat i per evitar que l’autonomia es degradi, sotmesa com està a les nombroses i molt poderoses pressions centralitzadores que existeixen en l’actualitat, es poden dissenyar estratègies diverses, que poden estar amb més o menys consonància amb el paradigma autonòmic de delimitació de poders.

L’article examina tres d’aquestes estratègies possibles (la garantia estatutària de la integritat de les competències autonòmiques; l’apel·lació als drets històrics i la determinació dels poders del centre), i fa una anàlisi més detallada de la primera, que és per la qual ha optat la Proposta de reforma de l’Estatut d’autonomia aprovada pel Parlament de Catalunya i presentada a les Corts Generals. En aquest sentit, s’examinen els principals elements d’aquesta estratègia, que s’ha denominat el blindatge de les competències, i es fan diverses consideracions sobre la seva viabilitat i alguns dels problemes o dificultats que planteja.