Estatuts d'autonomia: funció constitucional i límits materials

Joaquim Ferret i Jacas

Resum


La matèria estatutària no se circumscriu a un elenc determinat de sectors materials, sinó a la realització d’una funció constitucional. Els límits materials de l’Estatut són així molt més flexibles que els d’altres lleis orgàniques. Els precedents històrics avalen la flexibilitat de la matèria estatutària.

La delimitació de les competències és la funció constitucional essencial dels estatuts d’autonomia. En aquesta delimitació, per necessitat lògica, a la vegada s’estan fixant els límits de la competència autonòmica i de la competència estatal. Així ho ha acceptat amb tota normalitat la jurisprudència constitucional. En qualsevol cas, la delimitació de les bases estatals està supeditada a la Constitució. L’especificació dels límits de les bases estatals és, en últim terme, un paràmetre addicional de què disposa el Tribunal Constitucional per determinar un eventual excés del legislador bàsic estatal, sempre que consideri que la delimitació estatutària està d’acord amb la Constitució.

 La regulació del contingut d’allò que és bàsic a l’Estatut és possible quan sigui determinant en el sistema institucional de la comunitat autònoma, per ser propi de la seva funció constitucional. En el cas de les matèries de llei orgànica, és possible incloure-les a l’Estatut només si s’estima que la seva funció constitucional preval sobre la funció específica de la llei orgànica de què es tracti.


Paraules clau


Jerarquia constitucional; delimitació de competències; regulació de bases estatals; matèries reservades a llei orgànica; matèria constitucional; funció constitucional.

Text complet:

PDF PDF (Español)




 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació