L'adequació de l'estructura de l'Estat a la Constitució (reforma constitucional vs. reforma dels estatuts)

Resum

En aquest treball es manté que no es possible treure directament de la Constitució espanyola un conglomerat preceptiu que moduli amb suficient nitidesa l’estructura territorial de l’Estat. Es manté també que el desplegament estatutari-constitucional d’aquesta s’ha realitzat al marge de la Constitució exclusivament mitjançant acords dels dos grans partits polítics d’àmbit estatal i configurant un model d’Estat que no es trobava inicialment dins de la Constitució per mitjà d’un procés materialment constituent però sense formalització constitucional, amb la conseqüència que no s’ha efectuat un veritable procés constituent. Per tant, s’ha produït una pèrdua de normativitat o de capacitat normativa de la Constitució, l’obertura permanent de pressions autonomistes i nacionalistes contradictòries i l’absència d’un sistema coherent de relacions dins de l’estructura composta de l’Estat.

La conclusió és que es fa indispensable un nou pacte constitucional que integri dins de la Constitució (mitjançant la seva reforma) el procés autonòmic que s’ha desplegat fora d’aquesta, d’una banda, i, de l’altra, que reculli l’estructura asimètrica que implica la presència de les nacionalitats.