La reforma dels estatuts d'autonomia: una reflexió sobre la seva teoria i pràctica actuals

Resum

Aquest estudi analitza el moment actual de desenvolupament de dos processos de reforma estatutària, el català i el basc. En l’anàlisi es tenen en compte els problemes ocasionats per la tramitació dels processos de reforma a conseqüència de les diferents majories polítiques existents al Parlament estatal y als Parlaments català i basc. La legitimitat de la proposta de reforma aprovada pels parlaments autonòmics es pot qüestionar si s’afirma que les reformes estatutàries han de ser aprovades pels partits majoritaris a l’àmbit estatal. Aquesta consideració remet a la idea del federalisme asimètric i als problemes que presenta la seva consideració en el moment polític actual. El principal problema es pot trobar en la dissolució de la pròpia asimetria en una concepció de la igualtat, que busca precisament l’eliminació de la diferència. La tramitació de la reforma de l’Estatut basc suscità qüestions difícilment imaginables des d’una perspectiva jurídica, com ara la impugnació davant la jurisdicció contenciosa administrativa del projecte de reforma aprovat pel Govern basc, impugnació que va ser admesa pel  Tribunal Superior de Justícia del País Basc. En el caso català es plantegen alguns problemes de caràcter teòric, després de l’aprovació de la reforma per part del Parlament català. La tramitació posterior al Congrés dels Diputats planteja també importants problemes procedimentals, en especial per l’existència del tràmit d’admissió, basat en una norma dictada pel President del Congrés. Que en un procediment d’aquest tipus la normativa que el regula tingui aquest caràcter, crida l’atenció de qualsevol observador. Que arran d’aquesta normativa no s’admeti la tramitació d’una proposta de reforma aprovada per un parlament autonòmic, que ha respectat les majories requerides, és una mostra de la feblesa del caràcter democràtic d’aquest sistema. Aviat tindrem ocasió d’analitzar el procés que haurà de seguir el projecte de reforma català i els problemes polítics i jurídics als quals haurà de fer front. El procediment de reforma dels Estatuts i els arguments polítics utilitzats contra els projectes de reforma presentats diuen molt poc a favor de la cultura política democràtica en un Estat i semblen donar la raó a la dita del “lligat i ben lligat”.