Reflexions sobre el projecte d’identitat digital europea a la llum del certificat COVID digital i el moviment sobre la self-sovereign identity (CA-EN)

Raül Ramos Fernández

Resum


Acreditar la possessió d’un certificat de vacunació contra la COVID-19 sense lliurar cap dada de caràcter personal és el que s’anticipa del projecte Identitat Digital Europea. La introducció d’aquest projecte mitjançant l’esborrany de modificació del Reglament d’identificació electrònica i serveis de confiança (eIDAS) planteja per primera vegada la creació d’una cartera d’identitat digital que es pugui emprar com a mitjà d’identificació i com a contenidor de credencials d’identitat, sense la dependència d’arxius centralitzats ni traça davant qui es presenten, amb la premissa de la seguretat i la privacitat de les dades personals per disseny com a objectiu fonamental. Aquesta visió, fortament marcada pel moviment sobre la self-sovereign identity, –junt amb la creació de la Infraestructura Europea de Serveis de Cadena de Blocs (European Blockchain Services Infrastructure, EBSI), de la qual depèn el Marc Europeu d’Identitat Sobirana (European Self-Sovereign Identity Framework, ESSIF)– es veu reflectida en la modificació del Reglament eIDAS, i, de retruc, en el certificat COVID digital de la UE. La necessitat, arran la pandèmia, de crear un sistema fiable, segur, Interoperable i amb ple respecte pel Reglament general de protecció de dades (RGPD) per acreditar la salut en relació amb la malaltia ha portat a adaptar part del projecte d’identitat digital europea al certificat COVID; l’oportunitat que s’introdueix amb l’estudi del funcionament tècnic del certificat permet que l’avaluació de les millores a introduir siguin traslladables al projecte d’identitat digital europea, com el recurs a xarxes de cadenes de blocs (blockchain) a manera d’alternativa a la tradicional infraestructura de clau pública (PKI). En aquest sentit, el certificat suposa un pas ferm cap a un model d’identitat digital descentralitzat per garantir que l’individu tingui ple control sobre les seves dades.


Paraules clau


COVID-19; Reglament eIDAS; identitat autosobirana; cadena de blocs; interoperabilitat; infraestructura de clau pública

Cites


About, Ilsen, i Denis, Vincent. (2011). Historia de la identificación de las personas. Ariel.

Adams, Carlisle, i Lloyd, Steve. (1999). Understanding public-key infrastructure: concepts, standards, and deployment considerations. Macmillian Technical Publishing.

Alamillo Domingo, Ignacio. (2019a). El uso de los sistemas de identidad auto-soberana en el sector público español y en la Unión Europea. Blockchain Intelligence.

Alamillo Domingo, Ignacio. (2019b). Identificación, firma y otras pruebas electrónicas. Aranzadi.

Alamillo Domingo, Ignacio. (2020). SSI eIDAS legal report. Comissió Europea.

Allen, Christopher. (2016). The path to self-sovereign identity. Coin Desk.

Bamberger, Kenneth A., Canetti, Ran, Goldwasser, Shafi, Wexler, Rebecca, i Zimmerman, Evan. (2021). Verification dilemmas in Law and the promise of zero-knowledge proofs. Berkeley Technology Law Journal, 37(1).

Cameron, Kim. (2005). The laws of identity. Kim Cameron’s Identity Weblog.

Cameron, Kim. (2018). Let’s find a more accurate term than “self-sovereign identity”. Kim Cameron’s Identity Weblog.

European Union Agency for Cybersecurity. (2022). Digital identity: Leveraging the Self-Sovereign Identity (SSI) Concept to Build Trust. https://doi.org/10.1109/MTAS.2004.1337889

Fedrecheski, Geovane, Ccori, Pablo C. Calcina, Pereira, William T., i Zuffo, Marcelo K. (2020). Self-sovereign identity for IoT environments : A perspective.

Gisolfi, Dan. (2018). Self-sovereign identity: Why blockchain? IBM Blockchain Blog.

González-Meneses, Manuel. (2019). Entender blockchain: Una introducción a la tecnología de registro distribuido (2a ed.). Aranzadi.

Gran Enciclopèdia Catalana. (1998). Internet.

Grassi, Paul A., Garcia, Michael E., i Fenton, James L. (2017). Digital identity guidelines. NIST Special Publication, 1-48.

Hughes, Riley. (2020). Blockchain is the least interesting thing about self-sovereign identity. Medium.com.

Lessig, Lawrence. (1999). Code and other laws of cyberspace (1a ed.). Basic Books.

Lessig, Lawrence. (2006). Code 2.0. Basic Books.

Llaneza González, Paloma. (2021). Identidad digital. Actualizado a la Orden ETD/465/2021, de 6 de mayo (sobre métodos de identificación remota) y a la propuesta de Reglamento eIDAS2 (1a ed.). Bosch.

Marlinspike, Moxie. (2012). What is “sovereign source authority”? The Moxie tongue

Reed, Drummond, i Preukschat, Alex. (2021). Self-sovereign identity. Manning.

Romero Bachiller, Carmen. (2009). Documentos y otras extensiones protésicas, o cómo apuntalar la “identidad”. Política y Sociedad, 45(3), 139-157.

Ruff, Timothy. (2018). 7 Myths of self-sovereign identity. Evernym.

Wong, David. (2021). Real-world cryptography. Manning.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i65.2022.3777



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.