Els protocols sobre assetjament escolar a Catalunya i el tractament de l’assetjament a persones LGTBIQ+

Nancy Carina Vernengo Pellejero

Resum


El tractament de l’assetjament escolar se’ns ha mostrat, des de fa molt temps, com una autèntica i imperativa necessitat. Si bé qualsevol forma d’assetjament representa una situació de sotmetiment, control i violència contra altres persones, quan aquestes víctimes són nens i nenes o adolescents la qüestió es transforma en un problema social que afecta persones especialment vulnerables i incapaces de defensar-se. Conscient d’aquestes situacions, l’Administració ha procurat dotar-nos de normes i procediments específics que en regulin el tractament i és en aquest punt en el qual entren també els protocols de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament escolar del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Convé remarcar, especialment, la regulació del protocol específic per lluitar contra l’assetjament escolar a persones LGTBIQ+, ja que es tracta d’un col·lectiu amb una gran vulnerabilitat i que és objecte d’una preocupant violència a les aules (i també fora d’elles) que cal analitzar i erradicar. En aquest sentit, el seu protocol específic pretén servir d’eina per donar un tractament adequat a aquestes situacions tan sensibles.


Paraules clau


assetjament escolar; protocols contra l’assetjament; col·lectiu LGTBIQ+

Text complet:

PDF EPUB

Cites


Álvarez Bernardo, Gloria, Garrido, Lara, Salvador, Adrián, i García Berbén, Ana Belén. (2017). Acoso escolar LGB-fóbico. Implicaciones y estrategias para combatirlo. Hachetetepé: Revista científica de Educación y Comunicación, 15, 69-82.

Armero Pedreira, Paula, Cuesta, Bernardino B., i Bonet de Luna, Concepción. (2011). Acoso escolar. Revista Pediatría y Atención Primaria, 13(52), 661-670.

Bonafe-Schmitt, Jean-Pierre. (2002). La mediació escolar: l’aprenentatge d’un ritual de gestió dels conflictes. Perspectiva Escolar, 262, 2-10.

Burguet, Marta. (1998). La resolució de conflictes en l’àmbit escolar. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 8, 36-48.

Carrasco Pons, Sílvia, Villà Taberner, Rita, Ponferrada Arteaga, Maribel, i Casañas, Adam. (2010). La mediació en l’àmbit escolar. Dins Pompeu Casanovas, Jaume Magre i M. Elena Lauroba (dir.), Llibre Blanc de Mediació a Catalunya (p. 437-510). Generalitat de Catalunya.

Carrer Russell, Cristian. (2020). Memòria anual 2020. Observatori contra l’Homofòbia.

COGAM. Colectivo LGBT+ de Madrid. (2019). LGTBfobia en las aulas 2019.

De Armas Hernández, Manuel. (2003). La mediación en la resolución de conflictos. Educar, 32, 125-136.

Del Barrio, Cristina, i Van Der Meulen, Kevin. (2016). Maltrato por abuso de poder entre iguales en el alumnado con discapacidad. Pensamiento Psicológico, 1(14), 103-118.

Earnshaw, Valerie A., Bogart, Laura M., Poteat, Paul V., Reisner, Sari L., i Schuster, Mark A. (2016). Bullying among lesbian, gay, bisexual, and transgender youth. Pediatric Clinic of North America, 6(63), 999-1010.

Fundación ONCE i CERMI. (2019). El acoso y el ciberacoso escolar en el alumnado con discapacidad.

Garaigordobil, Maite, i Larrain, Enara. (2020). Acoso y ciberacoso en adolescentes LGTB: Prevalencia y efectos en la salud mental. Comunicar, 62(XXVIII), 80-90.

García-Barba, Marta, Martínez-Gómez, Naiara, Giménez-García, Cristina, Nebot-Garcia, Juan Enrique, Ballester-Arnal, Rafael, i Ruiz-Palomino, Estefanía. (2019). Discriminación y actitudes hacia la diversidad afectivo-sexual: la experiencia de las mujeres. Dossiers feministes, 25, 73-89.

Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. (2017). Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront l’assetjament escolar a persones LGBTI.

Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. (2019). Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament i ciberassetjament entre iguals.

Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). (2007). Debat a bat: L’assetjament escolar i la justícia juvenil. Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

González de la Rivera, José Luis. (2002). El maltrato psicológico. Espasa Calpe.

Hatzenbueheler, Mark L., i Keyes, Katherine M. (2013). Inclusive anti-bullying policies and reduced risk of suicide attempts in lesbian and gay youth. Journal of Adolescent Health, 53, 521-526.

Irene Abril, Inés. (2010). El acoso escolar. Revista Padres y Maestros, 335, 21-25.

Johnson, R. Bradley, Oxendine, Symphony, Taub, Deborah J., i Robertson, Jason. (2013). Suicide prevention for LGBT students. New Directions for Student Services, 3, 55-66.

Kolbert, Jered B., Crothers, Laura M., Bundick, Matthew J., Wells, Daniel S., Buzgon, Julie, Berbary, Cassandra, Simpson, Jordan, i Senko, Katherine. (2015). Teacher’s perceptions of bullying of lesbian, gay, bisexual, transgender, and questioning (LGBTQ). Students in a Southwestern Pennsylvania sample. Behavioral Sciences, 5, 247-263.

Lacoba Morte, Rosana. (2018). La mediación escolar como estrategia para resolver conflictos y alternativa para reducir el acoso escolar. Supervisión 21: Revista de Educación e Inspección, 49, 1-27.

Lindsay, Geoff, Dockrell, Julie E., i Mackie, Clare. (2008). Vulnerability to bullying in children with a history of specific speech and language difficulties. European Journal of Special Needs Education, 1(23), 1-16.

MAG Jeunes gai, lesbiennes, bi et trans. (2018). Global consultation. Inclusive education and access to health of LGBTI+ youth around the world.

Martín Aragón, María del Mar. (2019). Incidentes LGTBIQ-Fóbicos en España: Más allá de los delitos de odio. Revista Electrónica de Estudios Penales y de la Seguridad, 5 (extra), 1-17.

Marxueta Pérez, Aitor, i Etxeberria Murgiondo, Juan. (2014). Claves para entender a la diversidad afectivo sexual en el contexto educativo desde un enfoque global escolar. Revista Española de Orientación y Psicopedagogía, 25(3), 121-128.

Mendos, Lucas Ramón. (2014). Niños, niñas y adolescentes LGBTI como sujetos de Derecho frente al hostigamiento escolar. American University International Law Review, 29, 905-944.

Monroy Antón, Antonio J., i Cordente Martínez, Carlos A. (2008). La responsabilidad de los padres en la educación de los hijos en la sociedad actual: culpa in vigilando y culpa in educando. Diario La Ley, 6944, 1-4.

Mussen, Paul Henry, Conger, John Janeway, i Kagan, Jerome. (1976). Desarrollo de la personalidad en el niño. Trillas.

Novo, Mercedes, Fariña, Francisca, Seijo, Dolores, i Arce, Ramón. (2013). Eficacia del MMPI-A en casos forenses de acoso escolar: Simulación y daño psicológico. Psychosocial Intervention, 22, 33-40.

Olweus, Dan. (2004). Conductas de acoso y amenaza entre los escolares. Morata.

Palau i Cardona, Gemma. (2007). La mediació escolar: una via alternativa a la resolució dels conflictes entre iguals. Comunicació Educativa, 20, 53-58.

Palomares-Ruiz, Asensión, Oteiza-Nascimento, Arantxa, Toldos, M. Paz, Serrano-Marugán, Isabel, i Martín-Babarro, Javier. (2019). Bullying and depression: the moderating effect of social support, rejection and victimization profile. Anales de Psicología, 1, 1-10.

Rigau i Jordi, Toni, i Grané i Ortega, Jordi. (2018). Pot la mediació resoldre conflictes d’assetjament escolar coneguts com a bullying i ciberbullying? Dins Francesc Xavier Moreno Oliver (coord.), Mediació escolar (p. 131-136). Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ríos Martín, Julián Carlos, i Olalde Altarejos, Alberto José. (2011). Justicia restaurativa y mediación. Postulados para el abordaje de su concepto y finalidad. Revista de Mediación, 8, 10-19.

Rodríguez-Hidalgo, Antonio J., Alcívar, Anabel, i Herrera-López, Mauricio. (2019). Traditional bullying and discriminatory bullying around special educational needs: psychometric properties of two instruments to measure it. International Journal of Environmental Research and Public Health, 1(16), 1-15.

Rolán, Katia, Martínez-Valladares, Macarena, Parada, Vanesa, Abilleira, Andrea, i Fariña, Francisca. (2017). Acoso escolar en primaria tras la formación en técnicas de mediación UPF4. Revista de Estudios e Investigación en Psicología y Educación, extra 2, 82-86.

Save the Children. (2016). Yo a eso no juego. Bullying y ciberbullying en la infancia.

Segovia Bernabé, José Luis, i Ríos Martín, Julián. (2008). Diálogo, justicia restaurativa y mediación. Documentación Social, 148, 77-97.

Sidera, Francesc, Rostan, Carles, Agell, Sara, Serrat, Elisabet, Perpiñà, Georgina, Colell, Jordi, Ortiz, Robinson, Móra, Ivet, i Amadó, Anna. (2019). Bullying i ciberbullying a l’educació primària a Catalunya. Fundació Barça.

Skinner, Burrhus Frederic. (1977). Ciencia y conducta humana. Fontanella.

Subijana Zunzunegui, Ignacio José. (2007). El acoso escolar: un apunte victimológico. Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 9, 1-32.

UNESCO. (2017). School violence and bullying.

UNESCO. (2021). No mires hacia otro lado: no a la exclusión del alumnado LGBTI.

Usó, Inmaculada, Villanueva, Lidón, i Adrián, Juan E. (2016). Impact of peer mediation programmes to prevent bullying behaviours in secondary shcools. Infancia y aprendizaje: Journal for the Study of Education and Development, 3(39), 499-527.

Vega-Osés, Asunción, i Peñalva-Vélez, Alicia. (2018). Los protocolos de actuación ante el acoso escolar y el ciberacoso en España: un estudio por comunidades autónomas. International Journal of New Education, 1, 51-76.

Yang, Chia-Ling. (2020). Challenges to LGBTI inclusive education and queer activism in Taiwan. Springer.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i64.2022.3685



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.