La via autonòmica per a la recuperació de la memòria històrica a Espanya: lleis, drets i polítiques públiques

Rafael Escudero Alday

Resum


En els darrers anys ha augmentat la producció legislativa autonòmica sobre la memòria històrica i la reparació a les víctimes del franquisme. Deu de les disset comunitats autònomes compten avui amb lleis de memòria, que supleixen les mancances de la legislació estatal. L'estudi comparat d'aquestes lleis mostra una sintonia evident respecte de les seves fonts doctrinals i teòriques, la seva inspiració en el dret internacional dels drets humans, la seva filosofia i conceptes vertebradors, així com les polítiques públiques de les quals són font de legalitat i legitimitat. Aquesta inspiració comuna, filosofia i continguts fa que, amb els seus límits i particularitats, es pugui parlar d'una via autonòmica per a la recuperació de la memòria històrica i la reparació a les víctimes del franquisme. A l'anàlisi dels elements comuns que defineixen i caracteritzen aquesta via (lleis, drets i polítiques públiques) està dedicat aquest treball.

Paraules clau


memòria històrica; comunitats autònomes; justícia transicional; drets a la veritat, justícia i reparació; garanties de no repetició; víctimes del franquisme

Cites


Aguilar, Paloma. (2008). Políticas de la memoria y memorias de la política. Madrid: Alianza Editorial.

Álvarez Junco, José. (2010). La ley de víctimas de la Guerra Civil y el franquismo. Historia Contemporánea, 38, 145-161.

Capellà i Roig, Margalida. (2021). El derecho a interponer recursos y a obtener reparación de los familiares de las personas desaparecidas durante la guerra civil española. Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, 20, 104-140. https://doi.org/10.20318/eunomia.2021.6065.

Clavero Salvador, Bartolomé. (2019). Libertad de investigación e impunidad de dictadura: jurisprudencia constitucional a la deriva. Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, 16, 9-27. https://doi.org/10.20318/eunomia.2019.4689.

De Greiff, Pablo. (2008). Justice and reparations. En Pablo de Greiff (ed.), The handbook of reparations (p. 451-477). Oxford: Oxford University Press.

De la Cuesta, José Luis y Odriozola, Miren. (2018). Marco normativo de la memoria histórica en España: legislación estatal y autonómica. Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 20, 1-38.

Digón Martín, Raül. (2020). Lleis i cultura democràtica: la regulació de les polítiques públiques de memòria històrica a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Revista Catalana de Dret Públic, 60, 148-180. https://doi.org/10.2436/rcdp.i60.2020.3393.

Escobar Roca, Guillermo. (2018). Nuevos derechos y garantías de los derechos. Madrid: Marcial Pons.

Escudero Alday, Rafael. (2008). La declaración de ilegitimidad de los tribunales franquistas: una vía para la nulidad de sus sentencias. En José Antonio Martín Pallín y Rafael Escudero (eds.). Derecho y memoria histórica (p. 209-234). Madrid: Trotta.

Escudero Alday, Rafael. (2016). Memoria histórica y democracia en España. La brecha de la transición. Ciudad de México: Fontamara.

Ferrándiz, Francisco y Hristova, Marije. (2019). Valoración comparada de las políticas públicas de Memoria Histórica en Euskadi (200-2018). Gogora: Bilbao.

Landa Gorostiza, Jon-Mirena. (2018). Políticas de víctimas de la violencia política en España y el País Vasco: una reflexión a la luz del Holocausto. Revista General de Derecho Penal, 29, 1-50.

López Guerra, Luis. (2018). El derecho a la verdad. ¿La emergencia de un nuevo derecho en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos? Anuario Iberoamericano de Justicia Constitucional, 22, 11-30. https://doi.org/10.18042/cepc/aijc.22.01.

Luther, Jörg. (2010). El derecho a la memoria como derecho cultural del hombre en democracia. Revista Española de Derecho Constitucional, 89, 45-76.

Mate, Reyes. (2009). Medianoche en la historia (2.ª ed.). Madrid: Trotta.

Martín Martín, Sebastián. (2019). Notas sobre el régimen jurídico de los crímenes del franquismo. En Jesús Vallejo y Sebastián Martín (coords.). En Antidora. Homenaje a Bartolomé Clavero (p. 625-660). Cizur Menor: Aranzadi.

Millard, Eric. (2014). ¿Por qué un derecho a la memoria? Revista Derecho del Estado, 32, 145-156.

Nora, Pierre. (2001). Entre mémoire et historie. En Pierre Nora (ed.). Les lieux de mémoire (2.ª ed., p. 23-43). París: Gallimard.

Oubiña Barbolla, Sabela. (2014). Revisión, trascendencia constitucional y memoria histórica. Revista de Derecho Político, 89, 299-342.

Pérez González, Carmen. (2015). La protección de los derechos de las víctimas de la guerra civil y la dictadura franquista. En Fernando Rey (dir.). Los Derechos Humanos en España: un balance crítico (p. 242-273). Valencia: Tirant lo Blanch.

Rubio-Marín, Ruth. (2019). La reparación a las víctimas en perspectiva de género. En Antonio Iáñez- Domínguez y Antonio J. Pareja (eds.). Mujeres y violencia en Colombia: la reparación a las víctimas del conflicto armado (p. 160-186). Madrid: Catarata.

Uprimny Yepes, Rodrigo y Saffon, María Paula. (2006). Verdad judicial y verdades extrajudiciales. La búsqueda de una complementariedad dinámica. Pensamiento jurídico, 17, 9-36.

Vallès Muñío, Daniel. (2019). Las reparaciones económicas por los daños derivados de la Guerra Civil española y del franquismo. Cizur Menor: Aranzadi.

Villaverde Menéndez, Ignacio. (2016). Verdad y Constitución. Una incipiente dogmática de las ficciones constitucionales. Revista Española de Derecho Constitucional, 106, 149-201. http://dx.doi.org/10.18042/cepc/redc.106.04.

Vinyes, Ricard. (dir.) (2018). Diccionario de la memoria colectiva. Barcelona: Gedisa.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i63.2021.3633



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.