L’exigència ètica i política de proximitat, atenció i bon tracte. Introducció a la secció monogràfica “l’Administració pública i la cura de les persones” (CA-ES)

Resum

A partir del reconeixement de la fragilitat i la vulnerabilitat de la persona –com ha esdevingut amb l’actual pandèmia de la COVID-19– es defensa una exigència ètica i també política consistent en tenir cura de les persones. Se’ns presenta el repte de construir un nou paradigma polític on la cura sigui el centre de gravetat de la legitimitat dels poders públics, a banda de les relacions comunitàries, no reduït a la condició de ciutadà. La definició d’un estat del benestar útil ha de tenir en compte prestacions públiques eficaces i eficients, amb una gestió pública al servei d’unes persones cuidades, centrada en la proximitat, l’atenció i el bon tracte. Això comporta per part dels poders públics una preocupació en tres àmbits, en especial: les persones –sobretot les necessitades d'ajuda–, el medi ambient i els animals no humans. En tot cas, es tracta de polítiques públiques que es mouen en l’àmbit dels drets prestacionals, la qual cosa vol dir que necessiten una assignació pressupostària adequada –no precària–, i pressuposen una concepció “social” de la democràcia. Al final es presenten les aportacions a la part monogràfica del present número de la Revista.