L’exigència ètica i política de proximitat, atenció i bon tracte. Introducció a la secció monogràfica “l’Administració pública i la cura de les persones” (CA-ES)

Joan Lluís Pérez Francesch

Resum


A partir del reconeixement de la fragilitat i la vulnerabilitat de la persona –com ha esdevingut amb l’actual pandèmia de la COVID-19– es defensa una exigència ètica i també política consistent en tenir cura de les persones. Se’ns presenta el repte de construir un nou paradigma polític on la cura sigui el centre de gravetat de la legitimitat dels poders públics, a banda de les relacions comunitàries, no reduït a la condició de ciutadà. La definició d’un estat del benestar útil ha de tenir en compte prestacions públiques eficaces i eficients, amb una gestió pública al servei d’unes persones cuidades, centrada en la proximitat, l’atenció i el bon tracte. Això comporta per part dels poders públics una preocupació en tres àmbits, en especial: les persones –sobretot les necessitades d'ajuda–, el medi ambient i els animals no humans. En tot cas, es tracta de polítiques públiques que es mouen en l’àmbit dels drets prestacionals, la qual cosa vol dir que necessiten una assignació pressupostària adequada –no precària–, i pressuposen una concepció “social” de la democràcia. Al final es presenten les aportacions a la part monogràfica del present número de la Revista.




Paraules clau


persones; vulnerabilitat; drets prestacionals; estat del benestar; gestió pública; legitimitat; ciutadania

Cites


Carrasco, Cristina, Borderías, Cristina, i Torns, Teresa (eds.). (2011), El Trabajo de cuidados. Historia, teoria y políticas. La Catarata.

Frankl, Victor E. (2010). L’home a la recerca de sentit. La Butxaca (edició original en alemany de 1946).

García Cotarelo, Ramón. (1986). Del estado del bienestar al estado del malestar: la crisis del estado social y el problema de legitimidad. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.

Innerarity, Daniel. (2020). Una teoria de la democracia compleja. Gobernar en el siglo XXI. Galaxia Gutemberg.

Laguna, José. (2021), Cuidadanía. Del contrato social al pacto de cuidados. Cristianisme i Justícia/PPC.

Mounier, Emmanuel. (2008). Manifest al servei del personalisme. Institut Emmanuel Mounier, (text original de 1936).

Nightingale, Florence. (2013). Notes on Nursing: What It Is, and What It Is Not. Dover Publications (primera edició de 1858).

Papa Francesc. (2021). La cultura del cuidado como camino de paz. Missatge del Sant Pare Francesc per a la celebració de la 54 Jornada Mundial de la Pau.

Pérez Francesch, Joan Lluís. (2019). El poshumanismo. Los derechos de los seres vivos. La naturaleza y la humanidad en el horizonte 2050. Instituto Español de Estudios Estratégicos (IEEE).

Pérez Francesch, Joan Lluís. (2020). Elementos para un nuevo paradigma político tras la crisis del COVID-19. La ética del cuidado a debate. dA. Derecho Animal (Forum of Animal Law Studies), 4 (Vol. 11), 79-85. https://doi.org/10.5565/rev/da.522.

Ricardi, Andrea. (2017). Periferias: Crisis y novedades para la Iglesia. San Pablo.

Ruddick, Sara. (1989). Maternal Thinking: Towards a Politics of Peace. Beacon Press.

Shiva, Vandana. (1991). Abrazar la vida. Mujer, ecología y supervivència. Horas y Horas.

Standing, Guy. (2013). El precariado: una nueva clase social. Barcelona: Pasado y Presente.

Torres Pérez, Pepa. (2020). Teología en las periferias. De amor político y cuidados en tiempos de incertidumbre. Madrid: San Pablo.

Tronto, Joan. (1993). Moral boundaries: a political argument for an ethic of care. Routledge.

Zubiri, Xavier. (1998). Inteligencia sintiente. Alianza editorial.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i62.2021.3655



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.