L’educació reglada als centres penitenciaris catalans

José María López Riba, Úrsula Ruiz Cabello

Resum


L’educació a la presó és un dret fonamental (art. 27 CE) que es troba inclòs en la finalitat reeducadora de les penes privatives de llibertat (art. 25 CE). Aquest article pretén sintetitzar el coneixement jurídic i criminològic sobre els programes formatius a les presons catalanes. En l’àmbit jurídic es presentarà una anàlisi nacional i internacional de la normativa en matèria d’educació penitenciària. En l’àmbit criminològic es presentaran les teories que ajuden a explicar els efectes de l’educació a presó. Posteriorment, es presentaran les dificultats que l’Administració penitenciària ha de remoure per tal de garantir el dret a l’educació a presó. I, finalment, es realitzarà una anàlisi de l’oferta formativa als centres penitenciaris catalans, el nivell educatiu dels interns i internes i les matriculacions en cursos formatius. Aquestes dades mostren un baix nivell educatiu de la població empresonada, que provoca una major matriculació en els cursos més bàsics, una situació que és encara pitjor per a les dones. També es pot observar, a partir de les dades, la problemàtica de la barrera lingüística per a les persones estrangeres.


Paraules clau


formació; educació per a persones adultes; reinserció; centres penitenciaris

Text complet:

PDF EPUB

Cites


Baranger, Jilian, Rousseau, Danielle, Mastrorilli, Mary Ellen, i Matesanz, James. (2018). Doing time wisely: The social and personal benefits of higher education in prison. The Prison Journal, 98 (3), 1-24.

Batchelder, John Stuart i Pippert, J. Marvin. (2002). Hard time or idle time: Factors affecting inmate choices between participation in prison work and education programs. The Prison Journal, 82(2), 269-80.

Bedmar, Matías, i Fresneda, María Dolores. (2000-2001). Exluidos y recluidos. Educación en prisión. Pedagogía social: revista interuniversitaria, 6-7, 125-142.

Bobes, María, i Garcia, Aida. (2010). El uso de las TIC como herramienta educativa y terapéutica en el contexto penitenciario. El proyecto Òmnia en las prisiones catalanas. Revista de Educación Social, 11.

Caballero, Juan José. (1985). El estudio en prisión como instrumento de tratamiento. Dins Víctor Sancha i Juan José Miguel (ed.), Tratamiento penitenciario: su práctica (p. 159-171). Madrid: Ministeri de Justícia.

Cantillo, Pilar, Tena, Ramón, i Villegas, Gemma. (2018). La alfabetización digital como instrumento de inclusión social en prisión. Dins Xavier Carrera, Francisco Martínez, Jordi L. Coiduras, Enric Brescó i Eduard Vaquero, EDUcación con TECnología: un compromiso social. Aproximaciones desde la investigación y la innovación (p. 1517-1523). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.

Cho, Rosa Minhyo, i Tyler, John. (2013). Does Prison-Based Adult Basic Education Improve Postrelease Outcomes for Male Prisoners in Florida? Crime & Delinquency, 59 (7), 915-1005.

Cid, José, i Larrauri, Elena. (2001). Teorías criminológicas. Bosch.

Cid, José, i Martí, Joel. (2015). Imprisonment, social support, and desistance: A theoretical approach to pathways of desistance and persistence for imprisoned men. International journal of offender therapy and comparative criminology, 61 (13), 1433-1454.

Davis, Lois, Bozick, Robert, Steele, Jennifer, Saunders, Jessica, i Miles, Jeremy. (2013). Evaluating the Effectiveness of Correctional Education: A Meta-Analysis of Programs that provide Education to

Incarcerated Adults.

De Alós-Moner, Ramon, Esteban, Fernando, Jódar, Pere, Miguélez, Fausto, Alcaide, Vanessa, i López, Pedro. (2011). La inserció laboral dels exinterns dels centres penitenciaris de Catalunya.

Departament de Justícia. (2020). Descriptors estadístics de serveis penitenciaris: Matriculacions i interns matriculats en ensenyaments escolars (curs 18-19).

Direcció General de Serveis Penitenciaris. (2011). El model de rehabilitació a les presons catalanes.

Duwe, Grant. (2017). The Use and Impact of Correctional Programming for Inmates on Pre- and Post-Release Outcomes.

Ellis, Johnica, McFadden, Cheryl, i Colaric, Susan. (2008). Factors influencing the design, establishment, administration, and governance of correctional education for females. Journal of Correctional Education, 59 (3), 198-217.

Ellison, Mark, Szifris, Kristine, Horan, Rachel, i Fox, Chris. (2017). A Rapid Evidence Assessment of the effectiveness of prison education in reducing recidivism and increasing employment. Probation Journal, 64 (2), 108-128.

Esping-Andersen, Gosta. (2005). Education and Equal Life-Chances: Investing in Children. Dins Olli Kangas i Joakim Palme (ed.), Social Policy and Economic Development in the Nordic Countries. Social Policy in a Development Context (p. 147-163). Palgrave Macmillan.

Fine, Michelle, Torre, María Elena, Boudin, Kathy, Bowen, Iris, Clark, Judith, Hylton, Donna, Martínez,Migdalia, Roberts, Rosemarie, Smart, Pamela, i Upegui, Debora. (2001). Changing minds: The impact of college in a maximum-security prison. Effects on women in prison, the prison environment, reincarceration rates and post-release outcomes. Nova York: City University of New York. Graduate School and Univ. Center.

Gerber, Jurg, i Fritsch, Eric. (1995). Adult academic and vocational correctional education prgrams: a review of recent research. Journal of Offender Rehabilitation, 22 (1-2), 119-142.

Gallego, Manuel, Cabrera, Pedro, Ríos, Julián Carlos, i Segovia, José Luis. (2010). Andar 1 km en línea recta. La cárcel del siglo XXI que vive el preso. Madrid: Universitat Pontifícia de Comillas.

Gil, Fernando. (2010). La acción pedagógica en las prisiones: posibilidades y límites. Revista Española de Pedagogía, 68 (245), 49-64.

Giordano, Peggy, Cernkovich, Stephen, i Rudolph, Jennifer. (2002). Gender, Crime, and Desistance: Toward a Theory of Cognitive Transformation. The American Journal of Sociology, 107 (4), 990-1064.

González, Ignacio. (2012). La cárcel en España: mediciones y condiciones del encarcelamiento en el siglo XXI. Revista de Derecho Penal y Criminología, 8, 351-402.

Gutiérrez, Jesús, Viedma, Antonio, i Callejo, Javier. (2010). Estudios superiores en la educación penitenciaria española: un análisis empírico a partir de los actores. Revista de Educación, 353, 443-68.

Hirschi, Travis. (1969). Causes of Delinquency. University of California Press.

Idescat. (2014). Indicadors anuals: nivell d’instrucció de la població de 16 anys i més.

Latessa, Edward, Cullen, Francis, i Gendreau, Paul. (2002). Beyond correctional quackery: Professionalism and the possibility of effective treatment. Federal Probation, 66, 43-49.

Laub, John, i Sampson, Robert. (2003). Shared Beginnings, Divergent Lives: Delinquent Boys to Age 70. Harvard University Press.

Lochner, Lance, i Moretti, Enrico. (2004). The effect of education on crime: Evidence from prison inmates, arrests, and self-reports. American Economic Review, 94 (1), p. 155-189.

Maruna, Shadd, i Farrall, Stephen. (2004). Desistance from crime: a theoretical reformulation. Kölner Zeitschrift für Soziologie und Sozialpsychologie, 43, 171-194.

Oakford, Patrick, Brumfield, Cara, Goldvale, Casey, Tatum, Laura, diZerega, Margaret, i Patrick, Fred. (2019). Investing in futures: Economic and fiscal benefits of postsecondary education in prison.

Rodríguez, Cristina. (2013). El derecho a la educación en el sistema penitenciario español. Revista General de Derecho Penal, 20, 1-44.

Rose, Chris. (2004). Women’s participation in prison education: What we know and what we don’t know. Journal of Correctional Education, 55, 78-100.

Rose, Kristin, i Rose, Chris. (2014). Enrolling in College While in Prison: Factors That Promote Male and Female Prisoners to Participate. Journal of Correctional Education, 65 (2), 20-39.

Ruiz Cabello, Úrsula, i López-Riba, José María. (2019). Consideraciones sobre la educación en prisión: un análisis de la realidad española a partir de la lectura de Stateville. Papers: Revista de Sociologia, 104 (3), 593-600.

Runell, Lindsey. (2018). Arrested development: Pursuing a Higher education in carceral context. The Prison Journal, 98 (4), 470-489.

Sampson, Robert, i Laub, John. (1993). Crime in the Making: Pathways and Turning Points Through Life. Harvard University Press.

Secretaria General d’Institucions Penitenciàries. (2018). Informe general 2018.

Sedgley, Norman, Scott, Charles, Williams, Nancy, i Derrick, Frederick. (2010). Prison’s Dilemma: Do Education and Jobs Programmes Affect Recidivism? Economica, 77, 497-517.

Spark, Ceridwen, i Harris, Anita. (2005). Vocation, vocation: A study of prisoner education for women. Journal of Sociology, 41, 143-161. https://doi.org/10.1177/1440783305053232.

Viedma, Antonio. (2003). La educación a distancia en prisión. Estudio de los alumnos de la UNED internos en centro penitenciario. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 6 (2), 97-120.

Wilson, David, Gallagher, Catherine, i MacKenzie, Doris. (2000). A Meta-Analysis of corrections-based education, vocation, and work programs for adult offenders. Journal of Research in Crime and Delinquency, 37 (4), 347-368.

Winterfield, Laura, Coggeshall, Mark, Burke-Storer, Michelle, Correa, Vanessa, i Tidd, Simon. (2009). The Effects of Postsecondary Correctional Education.

Normativa

Assemblea General de les Nacions Unides. Reglas Mínimas de las Naciones Unidas para el Tratamiento de los Reclusos (Reglas Nelson Mandela). (A/RES/70/175, 8/01/2016).

Espanya. Constitució espanyola, 1978. (BOE, núm. 311, 29/12/1978, pàg. 29313-29424).

Comitè de Ministres del Consell d’Europa. Recomanació del Comitè de Ministres als estats membres sobre l’educació a presó. (Recomanació R(89)12, 13/10/1989).

Catalunya. Decret 329/2006, de 5 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització i funcionament dels serveis d’execució penal a Catalunya. (DOGC, núm. 4751, 31/10/2006, pàg. 37902).

Espanya. Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària. (BOE, núm. 239, 5/10/1979, pàg. 23180-23186).

Espanya. Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament Penitenciari. (BOE, núm. 40, 15/02/1996, pàg. 5380-5435).

Comitè de Ministres del Consell d’Europa. Recomanació del Comitè de Ministres als estats membres sobre les European Prison Rules. (Recomanació Rec(2006)2, 11/01/2006).




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i62.2021.3538



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.