Discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïlla

Laura Díez Bueso

Resum


Les reflexions acadèmiques sobre la jurisprudència de Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) relativa al discurs de l'odi són freqüents. Actualment, però, es plantegen rellevants interrogants que encara es mantenen oberts. Per començar, no sembla que la Cort europea tingui una concepció clara i uniforme sobre el discurs de l'odi, sinó que sota aquest paraigua s'aixopluguen realitats diferents. Per continuar, el TEDH aplica idèntic tractament jurídic a aquestes diferents realitats, obviant que el dret ha d'oferir respostes diferents a problemes diferents. Finalment, la Cort no ha aclarit si aquest tractament jurídic del discurs de l'odi, que sempre ha aplicat a missatges emesos pels canals tradicionals de comunicació, pot traslladar-se mutatis mutandis al discurs difós a través de xarxes socials. Aquests tres temes rellevants constitueixen l'objecte de l'estudi que es recull en aquest article. Concretament, l'estudi es proposa donar passos en la delimitació del concepte de discurs de l'odi; proposar un tractament jurídic diferent als diferents tipus de discurs de l'odi; i analitzar quines conseqüències resultarien d'aplicar la jurisprudència europea sobre discurs de l'odi a la comunicació en la xarxa.


Paraules clau


llibertat d'expressió; discurs de l'odi; xarxes socials; Tribunal Europeu de Drets Humans

Cites


Alcácer Guirao, Rafael. (2015). Víctimas y disidentes. El “discurso del odio” en EE. UU. y Europa. Revista Española de Derecho Constitucional, 103, 45-86.

Boix Palop, Andrés. (2002). Libertad de expresión y pluralismo en la red. Revista Española de Derecho Constitucional, 65, 133-180.

Boix Palop, Andrés. (2016). La construcción de los límites a la libertad de expresión en las redes sociales. Revista de Estudios Políticos, 173, 55-112.

Bollinger, Lee. (1986). The tolerant society: freedom of speech and extremist speech in America. Nueva York: Oxford University Press.

Bustos Gisbert, Rafael. (2015). Libertad de expresión y discurso negacionista. En Miguel Revenga (dir.), Libertad de expresión y discursos del odio (p. 123-148). Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá.

Carmi, Guy. (2008). Dignity versus liberty: the two western cultures of free speech. Boston University International Law Journal, 26, 277-374.

Carrillo López, Marc. (2013). Internet como espacio público de la información. En Paloma Requejo (coord.), Derechos y espacio público (p. 11-28). Oviedo: Universidad de Oviedo y Procuradora General del Principado de Asturias.

Díez Bueso, Laura. (2002). La relevancia pública en el derecho a la información: algunas consideraciones. Revista Española de Derecho Constitucional, 66, 213-238.

Díez Bueso, Laura. (2017). Los límites de la creación artística en Estados Unidos y Europa. Entre la expresión y el discurso del odio. Valencia: Tirant lo Blanch.

Dworkin, Ronald. (1996). Freedom’s law. The moral reading of the American Constitution. Oxford: Oxford University Press.

Dworkin, Ronald. (2009). Foreword. En Ivan Hare y James Weinstein (comps.), Extreme speech and democracy. Oxford: Oxford University Press, p. 5 y ss.

Fuentes Osorio, Juan Luis. (2017). Concepto de “odio” y sus consecuencias penales. En Fernando Miró (dir.), Cometer delitos en 140 caracteres. El Derecho penal ante el odio y la radicalización en Internet (p. 131-154). Madrid: Marcial Pons.

Goisis, Luciana. (2013). Libertà d’espressione e odio omofóbico. La Corte Europea dei Diritti del L’uomo equipara la discriminazione in base all’orientamento sessuale alla discriminazione razziale. Revista Italiana de Diritto e Procedura Penale, 1, 418-441.

Marciani Burgos, Betzabé. (2013). El lenguaje sexista y el hate speech: un pretexto para discutir sobre los límites de la libertad de expresión y de la tolerancia liberal. Revista Derecho del Estado, 30, 157-198.

Moretón Torquero, María Aranzazu. (2012). El ciberodio, la nueva cara del mensaje del odio: entre la criminalidad y la libertad de expresión. Revista Jurídica de Castilla y León, 27, 2-32.

Muñoz Machado, Santiago. (2000). La regulación de la red. Poder y Derecho en Internet. Madrid: Taurus.

Muñoz Machado, Santiago. (2013). Los itinerarios de la libertad de palabra. Barcelona: Planeta.

O’Reilly, Aoife. (2016). In defence of offence: freedom of expression, offensive speech, and the approach of the European Court of Human Rights. Trinity College Law Review, 19, 234-248.

Palomino Lozano, Rafael. (2014). Libertad de expresión y libertad religiosa: elementos para el análisis de un conflicto. En Javier Martínez-Torrón y Santiago Cañamares (coords.), Tensiones entre libertad de expresión y libertad religiosa (p. 34-68). Valencia: Tirant lo Blanch.

Popper, Karl. (1994). La sociedad abierta y sus enemigos. Barcelona: Paidós.

Post, Robert. (2009). Hate speech. En Ivan Hare y James Weinstein (comps.), Extreme speech and democracy (p. 123-138). Oxford: Oxford University Press,.

Rosenfeld, Michel. (2003). Hate speech in constitutional jurisprudence: a comparative analysis. Cardozo Law Review, 24, 1523-1567.

Schauer, Frederick. (1978). Fear, risk and the first amendment: unraveling the ‘chilling effect’. Boston University Law Review, 58, 685-732.

Schauer, Frederick. (2005). The exceptional First Amendment. En Michael Ignatieff (ed.), American Excepcionalism and Human Rigths (p. 29-56). Princenton, Oxford: Princeton University Press.

Smet, Stijn. (1 de mayo de 2013). ECTHR really applies less restrictive alternative: Saint-Paul Luxembourg S.A. v. Luxembourg. [Entrada de blog]. Strasbourg Observers.

Sunstein, Cass. (1993). Democracy and the problem of free speech. Nueva York: The Free Press.

Tulkens, Françoise. (2012). When to say is to do: freedom of expression and hate speech in the case-law of the European Court of Human Rights. En Josep Casadevall, Egbert Myjer, Michael O’Boyle y Anna Austin (eds.), Freedom of expression. Essays in honour of Nicolas Bratza. Estrasburgo: Wolf Legal Publishers-Council of Europe, 279 y ss.

Vázquez Alonso, Víctor Javier. (2015). Libertad de expresión y religión en la cultura liberal. De la moralidad cristiana al miedo postsecular. En Miguel Revenga (dir.), Libertad de expresión y discursos del odio (p. 89-122). Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá.

Waldron, Jeremy. (2012). The harm in hate speech. Harvard: Harvard University Press.

Weber, Anne. (2009). Manual on hate speech. Estrasburgo: Council of Europe Publishing.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i61.2020.3528



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.