Llibertat d'expressió i límits penals: una nova fase en el camí cap a la fixació de criteris interpretatius constitucionalment coherents

Miguel Ángel Cabellos Espiérrez

Resum


La presència al Codi Penal d'una sèrie de tipus de contingut obert i imprecís que incideixen en els àmbits propis de la llibertat d'expressió ha generat en els darrers anys a la jurisdicció ordinària línies interpretatives que han resultat heterogènies i canviants, però majoritàriament tendents a restringir l'exercici d'aquesta llibertat. Això s'ha manifestat en diversa mesura en relació amb certs delictes, com els relatius a l'enaltiment del terrorisme, la protecció dels sentiments religiosos o la de símbols i institucions; s'ha unit a això amb freqüència una concepció molt expansiva del concepte del discurs de l'odi. El TC, en la seva STC 112/2016, va començar a limitar aquesta tendència restrictiva, però ho va fer d'una manera incompleta. La STC 35/2020 ve a culminar el camí iniciat per la primera, i a fixar una nova posició que hauria d'estar cridada a incidir, no només en l'aplicació pels tribunals del tipus penal que va originar el cas, l'art. 578 CP, sinó també en el dels altres delictes vinculats a la llibertat d'expressió. El treball analitza la problemàtica relació entre tipus penals i la llibertat d'expressió, la novetat que suposa la STC 35/2020, els avenços que implica en la interpretació de l'àmbit de la llibertat d'expressió, els aspectes millorables que presenta (com la delimitació del concepte de discurs de l'odi) i les dificultats que pogués trobar aquesta línia interpretativa en la seva aplicació per la jurisdicció ordinària.


Paraules clau


llibertat d'expressió; límits dels drets; discurs de l'odi; efecte de desànim; xarxes socials; proporcionalitat

Cites


Alastuey Dobón, Carmen. (2016). Discurso del odio y negacionismo en la reforma del Código Penal de 2015. Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 18, 1-38.

Alcácer Guirao, Rafael. (2012). Discurso del odio y discurso político. En defensa de la libertad de expresión de los intolerantes. Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 14(2), 1-32.

Alcácer Guirao, Rafael. (2015). Víctimas y disidentes. El discurso del odio en EE. UU. y Europa. Revista Española de Derecho Constitucional, 103, 45-86.

Alcácer Guirao, Rafael. (2018). Opiniones constitucionales, Indret, 1.

Aparicio Pérez, Miguel Ángel. (1997). Libertad de expresión y soporte informativo. En Homenaje a Juan José Ruiz-Rico, vol. I (p. 476-498). Madrid: Tecnos.

Boix Palop, Andrés. (2016). La construcción de los límites a la libertad de expresión. Revista de Estudios Políticos, 173, 55-112.

Cabellos Espiérrez, Miguel Ángel. (2018). Opinar, enaltecer, humillar: respuesta penal e interpretación constitucionalmente adecuada en el tiempo de las redes sociales, Revista Española de Derecho Constitucional, 112, 45-86.

Cabellos Espiérrez, Miguel Ángel. (2019). En torno a la tutela de instituciones y símbolos en el debate público. Revista Vasca de Administración Pública, 113, 49-83.

Cabellos Espiérrez, Miguel Ángel. (25 de marzo de 2020). La protecció penal dels símbols i institucions i les restriccions a la llibertat d’expressió: una reforma pendent. [Entrada en blog]. RCDP blog.

Cancio Meliá, Manuel, y Jakobs, Günther. (2006). Derecho penal del enemigo (2ª ed.) Cizur Menor: Civitas.

Cancio Meliá, Manuel. (2010). Los delitos de terrorismo: estructura típica e injusto. Madrid: Reus.

Cuerda Arnau, María Luisa. (2007). Proporcionalidad penal y libertad de expresión: la función dogmática del efecto de desaliento. Revista General de Derecho Penal, 8, 1-43.

Díaz y García Conlledo, Miguel. (2018). El discurso del odio y el delito de odio de los arts. 510 y 510 bis del Código Penal: necesidad de limitar. Jueces para la Democracia, 5, 18-21.

Díez Bueso, Laura. (2017). La libertad de expresión artística en Estados Unidos y en Europa: entre la expresión y el discurso del odio. Valencia: Tirant lo Blanch.

Dopico Gómez-Aller, Jacobo. (2018). Desconciertos de Brandemburgo. Jueces para la Democracia, 5, 15-17.

Ferreres Comella, Víctor. (2002). El principio de taxatividad en materia penal y el valor normativo de la jurisprudencia (una perspectiva constitucional). Madrid: Civitas.

Lascurain Sánchez, Juan Antonio. (2009). Solo penas legales, precisas y previas: el derecho a la legalidad penal en la jurisprudencia del Tribunal Constitucional. Cizur Menor: Aranzadi.

Mill, John Stuart. (2013). De la libertad. Barcelona: Acantilado. Traducción de Eduardo Gil Bera de la edición original de 1859.

Presno Linera, Miguel Ángel. (2 de marzo de 2020). Breves y apuradas consideraciones sobre la Sentencia del Tribunal Constitucional que anula la condena del Tribunal Supremo al cantante Strawberry. [Entrada en blog]. El derecho y el revés.

Ramos Vázquez, José Antonio. (2008). Presente y futuro del delito de enaltecimiento y justificación del terrorismo. Anuario da Facultade de Dereito da Universidade da Coruña, 12, 771-793.

Rebollo Vargas, Rafael. (2014). Bases para una interpretación crítica del delito de ultrajes a España. Estudios Penales y Criminológicos, XXXIV, 81-126.

Ridao Martín, Joan. (2018). Malos tiempos para la libertad de expresión. Una revisión de la praxis judicial en los delitos de enaltecimiento del terrorismo, injurias a la corona e incitación al odio. El Cronista del Estado Social y Democrático de Derecho, 75, 10-15.

Ridao Martín, Joan. (2019). La protección jurídica de los símbolos del Estado a revisión. Una relectura acorde con la libertad de expresión y con el espíritu de tolerancia de una sociedad pluralista. Parlamento y Constitución, 20.

Rosenfeld, Michel. (2000). La filosofía de la libertad de expresión en América. Derechos y libertades. Revista del Instituto Bartolomé de las Casas, 8, 469-483.

Sáez Valcárcel, Ramón. (2016). Amenazas a la libertad de expresión en el ámbito penal. La represión de los discursos peligrosos. Revista de Derecho Social, 74, 37-60.

Sáez Valcárcel, Ramón. (2018). La libertad de expresión: apariencia y realidad. Boletín Juezas y Jueces para la democracia, mayo 2018, 3-5.

Silva Sánchez, Jesús María. (2015). ¿Legalidad penal líquida? Indret, 4, 1-3.

Teruel Lozano, Germán Manuel. (2014). Libertad de expresión y censura en internet. Estudios de Deusto, 62, 41-72.

Teruel Lozano, Germán Manuel. (2015). La lucha del Derecho contra el negacionismo: una peligrosa frontera. Madrid: CEPC.

Teruel Lozano, Germán Manuel. (15 de enero de 2017a). El mal gusto no es delito: apología de la libertad de expresión. El Periódico de Catalunya.

Teruel Lozano, Germán Manuel. (2017b). El discurso del odio como límite a la libertad de expresión en el marco del Convenio Europeo. Revista de Derecho Constitucional Europeo, 27.

Teruel Lozano, Germán Manuel. (2018). Cuando las palabras generan odio: límites a la libertad de expresión en el ordenamiento constitucional español. Revista Española de Derecho Constitucional, 114, 13-45.

Valero Heredia, Ana. (2017). Los discursos del odio. Un estudio jurisprudencial. Revista Española de Derecho Constitucional, 110, 305-333.

Vernet Llobet, Jaume, y Rodríguez Aguilera de Prat, Cesáreo. (1993). Cuestiones simbólicas y Constitución Española. Revista de Derecho Político, 79, 139-160.

Vernet Llobet, Jaume. (2003). Símbolos y fiestas nacionales en España. Teoría y Realidad Constitucional, 12-13, 99-122.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i61.2020.3480



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.