L’article analitza els debats a l’entorn dels serveis públics en el marc de l’Estat social (CE, 1.1) i la funció que desenvolupen els governs locals en la seva prestació com agents de benestar. Els debats se centren al voltant dels eixos següents: l’extensió de l’activitat de servei públic en el subsistema local; si la seva prestació s’ha de caracteritzar per l’exclusivitat en la intervenció d’entitats públiques, identificada amb la gestió directa, o si s’hi admet la participació d’un privat, qualificada com a gestió indirecta; dins d’aquesta, i amb relació al vincle entre l’entitat pública titular del servei i qui l’ha de gestionar, si ha de ser la d’un contracte de concessió de serveis o un contracte de serveis, en aplicació de la Llei de contractes del sector públic de 2017 o si s’estableix una relació jurídica de caràcter no contractual, tot desenvolupant les possibilitats que obren respecte dels serveis a les persones les directives comunitàries de 2014. Malgrat els embats de la crisi econòmica i la legislació aprovada sota el seu influx, la resiliència mostrada pels governs locals i la seva capacitat per mantenir uns sistemes de benestar constitueixen el millor bagatge per commemorar els quaranta anys de l’adveniment de la democràcia al subsistema local l’abril de 1979.