De la «Carta del Bosc» al «dèficit ecològic» del constitucionalisme

Michele Carducci

Resum


Hi ha garanties constitucionals especials de protecció de l'equilibri de l’ecosistema terrestre? Quines són? Com funcionen? Quina és la seva funció en un context global de "dèficit ecològic"? L'article aborda la complexitat constitucional d'aquestes preguntes a la llum de les reflexions de filosofia política de Peter Sloterdijk. El “dèficit ecològic" requereix una acció dràstica, no només de limitació de les emissions contaminants, sinó, sobretot, de recuperació de les condicions de l'ecosistema necessàries precisament per a l'equilibri ecològic del planeta. Tenint en compte la perspectiva del "dèficit ecològic" del planeta, s'observa que les eines del dret constitucional contemporani, basades en la lògica "et-et" de la ponderació i el compromís democràtic, poden ser insuficients o contradictòries amb la finalitat de produir una resposta adequada al repte de la supervivència de la humanitat. La democràcia es basa en el consens i, per tant, en els interessos i necessitats que impulsen el vot i les projeccions sobre el futur. D'altra banda, la democràcia opera exclusivament en l'àmbit nacional, mentre que els problemes ambientals són globals, i van més enllà de la contingència dels interessos i expectatives. Per tant, discutir els problemes constitucionals de garantia de l’ecosistema terrestre significa, en primer lloc, discutir sobre el futur de la democràcia enfront de la destrucció del planeta Terra, causada per l'acció humana, i sobre la seva legitimitació, fins i tot constitucional.


Paraules clau


Dèficit ecològic, Carta del Bosc, ponderació, constitucionalisme andí, democràcia ecològica.



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i53.2016.2870



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació